Petit observatori
Suavitzar les punxades del temps
Un dels secrets de la vida és superar les successives maratons que ens posa la pròpia vida
Entrevista a Miquel Pucurull. La Cursa de Bombers i tot el món que envolta el ’running’. /
El fet d’acostar-se el dia que significarà per a mi un altre aniversari –espero poder parlar-ne quan toqui– m’ha portat a parlar d’això que en diem «l’edat». He buscat en un llibre de referències algunes frases sobre aquest tema:
A 'El criticón', de Gracián, apareix aquesta afirmació: «Qué mayor encanto que treinta años a cuestas?». No m’agrada això d’«a cuestas», perquè em sona a un fet feixuc. La joventut pot ser afortunada o desafortunada, però ¿feixuga?... M’agrada més el que diu Chamfort: «A cada edat de la vida, l’home hi arriba com a aprenent». Això és molt suggestiu i em sembla cert. El jove arriba a un moment en què desaprèn a ser nen i aprèn a ser jove. Com el vell ha d’aprendre a ser vell. I confio que el lector d’aquesta columna trobarà, com jo, que Montesquieu és un observador molt sensible quan diu que és una desgràcia que hi hagi un interval tan curt entre el temps en què som massa joves i el temps en què som massa vells. I ara que escric aquestes ratlles, quan la xifra dels meus anys ja és escandalosa, puc certificar que l’admirat Alfred de Musset té tota la raó quan ens fa saber: «L’ésser humà és l’únic que envelleix, tota la resta es rejoveneix cada dia al seu voltant». Magnífic.
Una altra cita que em sembla lúcida. «El temps ho devora tot», va dictaminar el poeta Ovidi. Ja em perdonaran, però el temps també ho renova tot, i son les punxades de l’enyorança les que hem d’aprendre a suavitzar, com és el cas de Miquel Pucurull, que lamenta en un text publicat en aquest diari que aquest any no podrà córrer la marató de Barcelona per culpa de la lesió que ja li va impedir acabar la de l’any passat. Parla de l’emoció de la sortida, dels crits de la gent, del somriure de la nena que t’ofereix aigua, els crits d’ànim en tot el recorregut, els plors de l’emoció que l’han assaltat cada vegada que ha acabat la marató...
Notícies relacionades
Em penso que un dels secretes de la vida és arribar a superar les petites i successives maratons que ens posa al davant.
