Dues mirades

El bus de l'odi

Els que van idear la campanya de Hazte Oír no devien néixer miserables i roïns, però és evident que s'hi han convertit, a més d'ignorants

1
Es llegeix en minuts
 

 

Declaració de les Nacions Unides: «Reafirmem el principi de no discriminació, que exigeix que els drets humans s’apliquin de la mateixa manera a tots els éssers humans, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere». És a dir, més enllà de l’atracció emocional, afectiva i sexual que es tingui per una altra persona (sigui del mateix gènere o no) i més enllà de la vivència interna i individual del sexe (que pot correspondre amb l’assignat en el naixement o no). No és complicat d’entendre, és una qüestió de llibertat i respecte. De drets.

Un autobús es va passejar per Madrid i va amenaçar de recórrer altres ciutats. Pagat per la plataforma ultracatòlica Hazte Oír, pintat d’un taronja llampant, amb les siluetes d’un nen i una nena (ella, amb cues i faldilla, no ens confonguéssim pas) i un missatge insultant: «Els nens tenen penis. Les nenes tenen vulva. Que no t’enganyin. Si neixes home, ets home. Si neixes dona, seguiràs sent-ho». Els que van idear la campanya no es que nasquessin miserables i roïns, però és evident que s’hi han convertit, a més d’en ignorants. La transfòbia no és una qüestió de llibertat d’expressió, és un atemptat als drets humans, una incitació a la discriminació i a l’odi. Que a més la campanya estigui dirigida a infants és repugnant. Les alcaldesses Carmena, Colau i Marín no permetran que el bus de l’odi recorri els nostres carrers. Per a l’assetjament social sí que hi ha d’haver mordassa.