Del hijab i la moda

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’èxit de Halima Aden, una noia d’origen somali que ha sigut fitxada per una de les principals agències de models del món malgrat portar el hijab. Per a la indústria de la moda, es tracta d’una mesura pragmàtica a fi de beneficiar-se d’un lucratiu mercat, i no hauria de sorprendre que un sector que rutinàriament cosifica la dona incorpori una peça que pressuposa considerar-la un objecte sexual que ha d’ocultar-se per evitar provocar la luxúria mas­culina. 

    

El que sí que sorprèn és que aquesta peça, que pràcticament havia desaparegut dels carrers de les ciutats del món musulmà, s’hagi convertit en l’uniforme de les musulmanes. A principis del segle XX, el vel era la norma tant entre les musulmanes com entre les seves veïnes cristianes i jueves, però va ser abandonat gradualment com a part d’un procés d’emancipació que incloïa l’accés a l’educació i al mercat de treball. Cap a mitjans de segle havia sorgit un consens social segons el qual el vel no era un requisit per ser una bona musulmana.

    

Un clip de l’època que circula a internet mostra el president egipci Nasser en una roda de premsa discutint la seva relació amb els Germans Musulmans. Aquests havien intentat assassinar-lo, i per això van ser durament reprimits. El rais relata una conversa amb el llavors guia general del grup, Hassan al-Hudhaibi, que el va instar a imposar el vel a les egípcies. Nasser va respondre assenyalant que el mateix Hudhaibi tenia una filla estudiant de medicina que no anava velada. Si el líder dels Germans Musulmans no podia fer que la seva pròpia filla es cobrís els cabells –deia Nasser, davant la hilaritat general–, ¿com podia ell obligar milions d’egípcies? 

    

És sabut el que va passar després: la derrota dels àrabs en la guerra dels Sis Dies va ser un cop terrible, davant el qual fins i tot Nasser va reflexionar que Déu intentava donar una lliçó a Egipte. Va marcar el principi de la fi del socialisme àrab, i va obrir el camí als que advocaven per un paper central per a l’islam en l’organització de la societat. Uns anys més tard la crisi del petroli va multiplicar els recursos a disposició dels països del Golf per difondre la seva conservadora versió de l’islam, que inclou el ­hijab.

    

Notícies relacionades

França qualifica d'èxit la supressió dels símbols religiosos a classe

Fàtima Taleb: "No toleren que sigui molt més que un vel"

El cas és que la ubiqüitat del hijab l’està convertint en un fetitxe buit de significat. L’Alcorà no diu com ha de ser el vel o quant ha de cobrir; per això hi ha diferents interpretacions. No obstant, prescriu la modèstia, ordenant a les creients que «abaixin la vista amb humilitat». La bella Halima probablement pensa que està complint les obligacions que li imposa la seva religió, i els partidaris del hijab la celebren com una heroïna. No obstant, desfilar davant milers de persones i posar davant les càmeres no són accions fàcilment reconciliables amb la modèstia que dicta l’Alcorà. Per això ens hem de preguntar: ¿L’èxit de Halima és realment una victòria per a l’islam?