Els 'musulmanes' ateus

El bloqueig que s’ha produït recentment de la pàgina de Facebook del grup Atheist Republic i el seu restabliment després d’una frenètica campanya a les xarxes socials ha donat visibilitat a un col·lectiu poc conegut: els ateus d’origen musulmà, o «exmusulmans», com ells prefereixen identificar-se. Efectivament, la comunitat d’ateus més important dels mitjans socials, amb més d’1,6 milions de seguidors a Facebook, va ser fundada per l’iranià nacionalitzat canadenc Armin Navabi, i l’equip que la gestiona inclou diversos exmusulmans. Aquest i altres bloquejos són el resultat de campanyes organitzades per musulmans integristes per denunciar certes pàgines de manera que els algoritmes que controlen els mitjans socials restringeixin els seus continguts. 

En el món islàmic els ateus resulten poc visibles no només perquè són pocs, sinó sobretot perquè prefereixen mantenir un perfil baix. La religió és percebuda com un element central de la identitat individual i grupal, font de solidaritat, moralitat i consol. Abandonar-la públicament pot conduir a l’ostracisme en l’entorn familiar i social, a més a més d’atraure l’atenció d’integristes justiciers, com ho il·lustren els nombrosos assassinats de bloguers i activistes al Pakistan i a Bangla Desh en els últims anys. Freqüentment, els exmusulmans també han de témer represàlies de l’Estat: diversos països musulmans (l’Aràbia Saudita, l’Iran, l’Afganistan, el Sudan…) arriben a castigar l’apostasia amb la mort, però en pràcticament tots els altres hi ha lleis que penalitzen la blasfèmia amb multes i penes de presó. 

PREOCUPACIÓ A LES MÉS ALTES ESFERES

Les autoritats polítiques i religioses intenten minimitzar el problema de l’ateisme. El desembre del 2014 una destacada institució religiosa egípcia, Dar al-Iftà, va ser motiu de molts comentaris (i de fer riure) quan va anunciar que a Egipte hi ha exactament 866 ateus, i va proporcionar xifres igualment precises per a altres països àrabs: 325 ateus al Marroc, 178 a l’Aràbia Saudita, 56 a Síria… No obstant, dues mesures preses aquest mateix any revelen preocupació pel fenomen a les més altes esferes. Al juliol, també a Egipte, el president Abdul-Fatah Al- Sissi va llançar una campanya contra la propagació de l’ateisme entre els joves, titllant-lo d’«amenaça a la societat». I a l’altre costat del mar Roig, a l’Aràbia Saudita, un decret reial promulgat l’abril del 2014 establia que l’ateisme és una forma de terrorisme. 

Per als seus crítics en el món islàmic, els exmusulmans són oreos (marrons per fora, blancs per dins), o fins i tot part d’una conspiració «croat-sionista» per destruir l’islam. Però tampoc ho tenen fàcil a Occident, on solen ser ignorats perquè desafien l’estereotip dels àrabs (que en el llenguatge popular inclou  turcs, iranians, afganesos, pakistanesos...) com a intrínsecament, gairebé genèticament, religiosos.

 Partint d’aquí, la discussió se centra en si la seva religiositat és compatible amb el laïcisme de les nostres societats o si predisposa al terrorisme. De fet, els exmusulmans es queixen de l’actitud de certs sectors de l’esquerra occidental, que prefereix aliar-se amb els seus enemics islamistes, suposadament més autèntics. Com si qui neix en una altra cultura no hagués d’aspirar a drets fonamentals com la llibertat de consciència i la llibertat d’expressió, i la curiositat intel·lectual només fos una virtut en els occidentals. 

XARXES DE SUPORT I CAMPANYES

Malgrat els esforços dels uns i dels altres per ignorar-los, els exmusulmans s’estan fent sentir. Les xarxes socials els permeten difondre les seves idees, crear grups de suport i llançar campanyes com #ExMuslimBecause, que es va fer viral després del seu llançament el novembre del 2015. En l’última dècada han sorgit organitzacions d’exmusulmans en un gran nombre de països occidentals en què hi ha minories musulmanes (la Gran Bretanya, França, Alemanya, els Estats Units…), però també en diversos en els quals són majoria, com el Marroc, Algèria, Pakistan, l’Iran i l’Aràbia Saudita. 

Notícies relacionades

Gest poc coherent

Plorar de pena

I un nombre d’activistes que han escollit viure en països occidentals per motius obvis s’han convertit en personalitats mediàtiques, com per exemple l’egipci establert a Alemanya Hamed Abdul-Samad, el palestí refugiat a França Waleed al-Husseini, o el canadenc d’origen pakistanès Ali A. Rizvi. Alguns fins i tot s’atreveixen a donar la cara als seus països d’origen, com els Black Ducks –el seu canal de YouTube té més de 20.000 subscriptores i atrau milions de visites–. Considerant els riscos als quals s’enfronten, el mínim que podem fer és reconèixer la seva existència. H

Especialista en assumptes relacionats amb l’Islam i l’Orient Mitjà.