Després dels campions

L’emissió de la final del campionat de futbol nord-americà, coneguda com la Super Bowl, és l’esdeveniment televisiu nord-americà de cada any. Molt més que el que a Europa és la final, per posar un exemple, de la Champions. És un fenomen que uneix famílies, grups d’amics i persones de tot tipus, interessades o no en el partit, davant de les pantalles dels televisors per compartir un esdeveniment que és l’excusa per celebrar una festa en tota regla.

    Entreteniment en estat pur que mostra la capacitat única que la tele en obert té per unir públics de tot tipus, concitar el màxim interès de les marques per publicitar-se i aconseguir audiències massives en un espectacle en directe amb música i esport.

    L’audiència aquest any ha superat els 111 milions d’espectadors i en la transmissió hi va haver 80 espots amb un preu que fa 10 anys era de 2,4 milions i en aquest ha sigut de 5,2. No és estrany, per tant, que l’emissió sigui aprofitada per les cadenes que l’emeten per estrenar al final programes que es volen donar a conèixer al gran públic, donant-los una significativa empenta amb l’audiència que prèviament l’esport ha acumulat davant les pantalles.

    El 2015, any en què la NBC va retransmetre el partit, al finalitzar va emetre un episodi de Black­list, la sèrie protagonitzada per James Spader que va superar els 25 milions d’audiència. L’any passat, la cadena que va tenir els drets de la Super Bowl va ser la CBS, i després de l’esdeveniment va programar el Late Night de Stephen Colbert, per llançar aquest excel·lent presentador contra el programa de Jimmy Fallon a la NBC, que és el seu màxim competidor. Va superar els 20 milions d’espectadors.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    Aquest any li va tocar a la Fox, que va decidir repetir jugada programant l’estrena de l’spin off de la llegendària sèrie 24, que al seu dia va protagonitzar Kiefer Sutherland durant 192 episodis al llarg de vuit temporades. Ara la sèrie es titula 24: Legacy, explica fets que passen tres anys després de les últimes emissions de la sèrie de la qual procedeix i la protagonitza Corey Hawkins, un dels nous aspirants a actor d’acció després de l’evident envelliment de les estrelles del gènere. Pel que fa a la resta ofereix poques novetats, es mantenen les claus de la franquícia i es repeteixen les troballes de la probablement millor sèrie d’acció de la història de la televisió, tot i que el temps ha passat i ja tot sona a molt vist.

    Potser per això, aquest cop el resultat de l’estrena, sent espectacular per l’arrossegament del programa que la precedia, va ser inferior als 18 milions d’espectadors. La dada la col·loca com l’emissió post Super Bowl menys vista dels últims 14 anys. Signe dels temps. En el seu segon episodi, al passar al que serà ja el seu horari habitual, sense esport abans, l’audiència va baixar als sis milions d’espectadors. Bon resultat per al supercompetitiu mercat dels EUA, però molt lluny dels aconseguits el dia de la seva estrena, fet que demostra l’enorme valor dels esdeveniments esportius per mantenir la rellevància de la televisió en obert al capdamunt i com a únic suport capaç de garantir sempre audiències majoritàries.