El vent de l'oblit

"El viento del olvido que, cuando sopla, mata"  (Luis Cernuda)

El vers del poeta sevillà que com a pòrtic introdueix l'article, seria suficient. És expressiu per si mateix. Per interioritzar-lo i guardar-lo tal qual en una d'aquelles capses que tenim a dins. Potser jo l'espatllaria però vull compartir-lo  i modestament utilitzar-lo per desenvolupar una idea… encara que valdria per a tants aspectes de la vida. La més íntima, l'afectiva,  la familiar, la humilitat de donar una altra oportunitat a algú o potser a un mateix…

En ocasions, sobretot ferides, l'oblit pot ajudar a sanar, a permetre que cicatritzin ruptures o, potser, el millor i quan no tenen solució, a saber oblidar el que apreciàvem i va morir. L'oblit està vinculat al temps però no només. Hi ha coses que s'obliden molt aviat a pesar de la intensitat del que es pretén esborrar. Altres, en canvi, queden allà, somnolentes o en estat de vigília i ens agradaria que passessin a un traster o a unes escombraries sense reciclatge.

MEMÒRIA SELECTIVA I SUPERVIVÈNCIA

Però n'hi ha d'altres que no han de ser esborrades mai. I en aquestes, l'oblit no ha d'existir i si es produeix, les conseqüències poden ser de gran efecte negatiu. La memòria selectiva és una cosa que apliquem per a la supervivència. Però no només és qüestió de memòria individual sinó també de la col·lectiva ja que encara que tot flueix, hi ha episodis que es repeteixen en el nostre camí tant personal com comunitari.

I  és a aquest al que vull referir-me: a la memòria col·lectiva, com a poble. La història, com deia Kierkegaard, "s'escriu cap enrere però s'escriu cap endavant". Però malgrat que, en general és avanç, també han jalonat la humanitat moments de retrocés. I els actuals ho són. Fins i tot els que som antropològicament optimistes, veiem amb greu preocupació el que fa temps que passa. Permetin-me recordar un article que en aquest mitjà que m'acull vaig publicar fa uns mesos titulat 'Tinc por'.

MOLTES DIMENSIONS NEGATIVES

En aquest moment ja no tan sols és una Europa sense identitat; el renaixement tant al vell continent com en el món anglosaxó i transatlàntic d'uns corrents neofeixistes que tenen gran projecció; una Rússia renascuda com a potència; uns EUA allunyats al màxim de Tocqueville; un terrorisme mundial organitzat en nombroses faccions però capaç de fer perillar la pau. Són moltes dimensions al mateix temps que s'estan movent.

Però el més impactant és que gairebé totes, excepte l'abordatge antidemocràtic a les costes ianquis (el més progressista del país enfront a l'Amèrica interior) són repeticions de situacions del segle passat. Fins i tot més perilloses.

APRENDRE DE LA HISTÒRIA

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Hi ha ara escenaris, esdeveniments i idees que estan portant els mateixos gèrmens que els pitjors desastres del segle anterior. I amb elements tecnològics, industrials, científics i deshumanitzats que poden produir efectes encara més letals.

O aprenem de la història o l'oblit bufarà de manera mortal qual "memoria de una piedra sepultada entre ortigas sobre la cual el viento escapa a sus insomnios". (L. Cernuda).