Les dones hi som però no manem

Per què les dones estan presents en la ciència però no aconsegueixen els càrrecs de decisió i de gestió? La resposta és complexa i multifactorial, però vegem-ne algunes raons. Per una banda, necessitem que hi hagi paritat de gènere en els comitès i tribunals que avaluen les places i la direcció de projectes i organismes d’investigació. Però com que els biaixos de gènere els causem tots, homes i –si bé és de sospitar que en menys grau– també les mateixes dones, cal que unes i altres en prenguem consciència i no ens deixem conduir per prejudicis que porten a avaluacions injustes.

Un exemple: hem de ser conscients que una dona relativament jove, baixeta i amb veu potser no gaire potent pot tenir coneixements i habilitats de gestió no només iguals sinó, per què no, fins i tot superiors als d’un home alt, desimbolt, segur de si mateix i de veu nítida. Els psicòlegs han demostrat l’existència de l’aura que acompanya les persones altes, que ens porta a percebre-les com més intel·ligents i resolutives que les que tenim una estatura, diguem-ne, més discreta. Una cosa semblant passa en el cas dels homes, que amb molta freqüència, en igualtat de currículums, actituds i habilitats, són percebuts com més solvents o més capaços de coordinar un grup humà o de gestionar grans sumes de finançament que una dona.

La fase de la maternitat

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Per una altra banda, la maternitat segueix constituint un problema per a les dones que desitgen fer una carrera científica competitiva, perquè, en general, la fase de maternitat i criança coincideix de ple amb l’etapa de més exigència en la competència per l’abast als recursos. ¿Com es podria revertir aquesta desaparició de les científiques que es proposen ser mares? La solució no és fàcil, però tampoc impossible. Tenim algunes possibilitats. Una, proveir, com estan fent alguns projectes europeus, ajudes econòmiques perquè, si les mares així ho desitgen, puguin comptar amb ajuda externa. Dues, necessitem absolutament que els nostres homes s’impliquin més en la criança i en les tasques domèstiques. Si les científiques no poden compartir amb els seus companys les anades i vingudes al col·le, l’atenció dels més grans, la cuina o la gestió del rentat de la roba, per posar exemples del tot prosaics, difícilment podran competir al mateix nivell que els seus companys si no és amb un continu sobreesforç, tal com és en aquest moment la realitat de moltes investigadores.

Però, creguin-me, hem d’aconseguir que hi hagi més dones liderant projectes internacionals, grans avenços en ciència, sent el nom propi que està darrere de grans descobriments. Perquè necessitem demostrar a les noves generacions que ser top model o bloguera de moda no és l’únic objectiu que les nenes tenen a la vida; perquè necessitem que les dones del nostre futur tinguin més referents que... Beyoncé.