Realitats preocupants

Encara que les últimes dades de l’EPA confirmen la tendència dels últims dos anys de creació neta d’ocupació, no podem oblidar que aquestes xifres oculten, en el mateix període, realitats preocupants com el descens de 318.600 treballadors actius nacionals (els que es retiren del mercat laboral) dels quals  al voltant de 150.000 serien treballadors desencantats, els que no busquen feina perquè pensen que no en trobaran (la resta emigra), als quals s’hauria d’afegir els aturats de molt llarga durada, uns 1,6 milions.

    Un tret comú als dos col·lectius és la seva molt difícil incorporació a un mercat laboral cada vegada més competitiu, tant per no tenir els coneixements bàsics (informàtica elemental, per exemple), per obsolescència dels que es tenen, per dèficit de competències socials (saber-se relacionar, treballar amb regularitat, etcètera) com per tenir baixos nivells d’autoestima.

    Activar aquest col·lectiu, que és molt heterogeni, entenent per activació el fet que puguin tornar a competir en el mercat laboral elevant la probabilitat que puguin trobar una feina, encara que sigui temporal, és sens dubte un gran repte que qüestiona les nostres polítiques actives d’ocupació que sabem que s’han de revisar, perquè són inoperants.

    La Recomanació del Consell Europeu del Maig del 2016 (pàgines 5 i 6) ofereix indicacions molt precises de com fer-ho, i més en detall el recent informe de Marcel Jansen per a Fedea.

    En l’aspecte essencial, del que es tracta és d’abandonar polítiques ineficaces, com la intermediació laboral estàndard cada vegada més ben coberta pel sector privat, o de limitar les subvencions a l’ocupació o els plans d’ocupació perquè els seus efectes sobre l’activació són molt limitats i, en canvi, centrar-se en l’activació dels col·lectius difícils, oferint solucions individualitzades, traçant itineraris a mida segons la problemàtica de cada individu, amb finançament personal (que sempre serà elevat), amb un orientador responsable referent que gestioni l’itinerari.

    Això suposa augmentar el nombre d’orientadors per gestionar adequadament els seus orientats, actualitzant els seus coneixements i dotant-los d’eines avançades de gestió, com el perfilat (no tots els desocupats tenen els mateixos problemes).

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

    També, i molt important, fixant uns indicadors d’èxit, on l’important no és que la persona activada trobi feina immediatament sinó que la seva activació li permeti seguir en el mercat en el llarg termini. Sense aquesta perspectiva temporal, tots els programes d’activació semblaran cars perquè la inserció laboral dels col·lectius dels quals hem estat parlant no s’aconsegueix de la nit al dia. Se’ls ha de donar temps, i invertir recursos ben utilitzats.

    És el que ens demana el Consell Europeu. I el sentit comú.