La suposada neutralitat de la revolució tecnològica

No hauríem de responsabilitzar a la tecnologia de la bondat o maldat dels actes humans. Un ganivet pot servir per tallar ceba o per matar i és qui l’utilitza qui en decideix l’ús.

Però hi ha matisos. A Modernidad y Holocausto, Zygmunt Bauman argumenta que l’Holocaust va ser un producte de la modernitat. El desenvolupament tecnològic i l’organització burocràtica van possibilitar el que els pogroms (violència assassina contra els jueus) no havien aconseguit, «la destrucció total de la raça jueva». I aquí hi ha el matís. El partit nazi i els seus seguidors (i tants altres anteriorment) ja s’havien plantejat l’extermini total: la revolució industrial ho va possibilitar. La tecnologia no era culpable, però va afavorir que una població no simpatitzant amb el poble jueu, però amb el qual convivia quotidianament, acceptés (o mirés cap a un altre costat) la solució final.

També la revolució digital, en principi neutra, està possibilitant el debilitament (per acceptació acrítica generalitzada) de principis i valors sobre els quals se sustenta la democràcia social. N’assenyalaré dos per la seva especial rellevància.

La renúncia acceptada de la privacitat, prerequisit de l’autonomia i del lliure albir, seria la primera. Les decisions lliures només són possibles quan es donen en espais protegits, on hi ha la confiança i la confidencialitat i on els individus puguin decidir el que volen que sigui accessible als altres i el que no. Això no només no és possible, sinó que fins i tot sembla indesitjable. En paraules d’Eric Schmith, CEO de Google, «si hi ha alguna cosa que no vols que els altres sàpiguen, val més que no ho facis». I a aquesta renúncia, que accepta el dret que la informació que generem sigui gestionada per entitats alienes, se suma la renúncia conseqüent al lliure albir. S’assumeix, cada vegada més, que les nostres decisions (què menjar, a qui estimar o odiar, a on viatjar) puguin ser preses per entitats alienes que gestionaran millor que nosaltres el que ens interessa, o el que no.

 Acceptem també acríticament que la tecnologia i el seu desenvolupament signifiquin el final de la feina assalariada, sobre la qual –s’ha de recordar– s’assenta la democràcia moderna. La progressiva liberalització de la dona, i només és un exemple, està íntimament relacionada amb la seva incorporació massiva a la feina assalariada.  

Renúncia a la llibertat

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Acceptar aquesta deriva, entrant, per exemple, de forma acrítica en la discussió de la renda universal substitutòria del salari (un plantejament que no per casualitat té el seu origen en els tecnòlegs de Silicon Valley) també és una renúncia perillosa a la nostra llibertat.

El desplegament de la tecnologia digital suposarà (o està suposant ja) enormes avanços en el benestar de les persones. Però no és un desplegament neutre i, per tant, ha de ser objecte de discussió pública, és a dir, política.