Els límits del populisme econòmic

Les intencions de Trump són preocupants, però s’ha de matisar el temps i la probabilitat que entrin en vigor. La majoria de les ordres executives que ha firmat tenen en comú que no es poden aplicar plenament sense l’aprovació del Congrés o que han de superar obstacles propis del sistema administratiu federal, estatal i dels comtats.

     

Ha firmat ordres executives per rellançar l’ampliació o la construcció dels gasoductes Dakota Access i Keystone XL. La legislació vigent exigeix estudis d’impacte mediambientals i l’atorgament de permisos definitius per poder realitzar les obres. La legislació citada és de rang superior a les ordres executives. Trump ha promès eliminar regulacions laborals i mediambientals que suposadament són traves per a les empreses, llançar un ambiciós programa de construcció d’infraestructures i penalitzar les empreses que deslocalitzin llocs de treball. Però de les paraules als fets hi ha una distància.

    

La majoria republicana del Congrés segurament finançarà la renovació de les envellides autopistes, aeroports i ponts. A menys que s’hi involucri mitjançant concessions a empreses privades, augmentarà el deute dels Estats Units. La reducció de l’impost de societats i sobre les plusvàlues, el desig d’ampliar les forces armades i la promesa de no realitzar retallades als grans programes federals (pensions, sanitat per a jubilats i menys ingressos) incrementarà un deute que ja és equivalent al 106% del PIB.

    

Encara que siguin mesures populars, Trump no pot donar per descomptat que la majoria republicana –que inclou falcons fiscals desitjosos de retallar el deute– aprovarà tot el seu programa econòmic. El tractat comercial TPP negociat sota l’Administració Obama (amb el suport dels republicans del Congrés) amb 11 països de la conca del Pacífic no se sotmetrà a la ratificació necessària del Senat, però Hillary Clinton també el rebutjava. L’impuls a l’exploració d’hidrocarburs en terrenys federals i a les costes ha de superar obstacles administratius i judicials.

    

Els anuncis de Ford i GM d’incrementar les seves inversions als Estats Units en detriment de Mèxic responen a una estratègia comercial. Els models que s’havien de fabricar a Mèxic són de menys volum i per tant de menys demanda en el mercat dels Estats Units. BMW i altres fabricants no s’han doblegat a les amenaces d’imposició d’aranzels. Trump no compta amb un programa de substitució d’importacions. Aranzels alts a importacions xineses, vietnamites o mexicanes es convertirien en  preus més alts per al consumidor i provocarien represàlies.

  

 Si aplica aranzels punitius a importacions gravarà components que necessiten empreses dels Estats Units. Les cadenes de producció utiitzen peces elaborades a diversos països. La relació econòmica entre els Estats Units i la Unió Europea genera el 50% del PIB mundial i una tercera part dels fluxos comercials globals. L’estoc d’inversió dels Estats Units a la Unió Europea és tres vegades més gran del que té a tot l’Àsia.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

  

 La demagògia s’estavellarà contra aquestes realitats.