Anar al contingut

En l'adeu de la primera dama dels EUA

Michelle Obama, clàssica i seductora

CARLOS BARRIA

Michelle Obama, clàssica i seductora

Núria Ribó

Vaig tenir l'oportunitat en la convenció demòcrata d'estar a prop de Michelle Obama i notar la força aclaparadora d'una dona que no està per orgues

Els Obama no han sigut mai sant de la meva devoció. Ni quan mig món es fonia davant els inspirats discursos del primer president negre. Però el temps canvia algunes percepcions.

Després d’una Hillary Clinton, polèmica, que va trencar motllos amb les seves intervencions polítiques a la Casa Blanca, esperava que l’entrada de Michelle Obama (mai va utilitzar Robinson, el seu cognom de soltera) una dona jove i brillant professional, educada en universitats de l’elitista Ivy League, Princeton i Harvard, fes el pas definitiu per deixar enrere el tradicional rol d’esposa objecte, això sí, «amb grans inquietuds socials».

Michelle Obama, a qui mai li ha agradat la política, sempre va ser crítica amb el paper d’altres primeres dames com Nancy Reagan i Hillary Clinton, segons explica Jodi Kantor, autora de The Obamas (2012), encara que «res ni ningú l’obligaria a exercir d’objecte».

Michelle va tornar a la tradicional Ala Est de la Casa Blanca, després que Hillary s’hagués traslladat al costat de Bill Clinton. Mare en cap i gran protectora del seu marit, va arribar a crear tensions amb els seus assessors els primers anys.

Michelle va tornar a la tradició. Ha posat en marxa programes per a l’educació de nenes, ha promocionat l’alimentació saludable i la lluita contra l’obesitat i s’ha cuidat de les famílies d’exmilitars. Més segura durant el segon mandat, ha reivindicat el seu passat i la seva identitat. «Soc rebesneta de  Jim Robinson de Carolina del Sud, que va viure com a esclau». Michelle, a qui han retratat com «una dona negra enfadada», reconec que em va impressionar en la convenció demòcrata del juliol. Vaig tenir l’oportunitat d’estar a prop i notar la força aclaparadora d’una dona que no està per orgues. Que parla clar i electritza. És convincent. Tant que vaig creure les lloances que va dedicar a Hillary. Del triomf de Hillary depenia que el llegat del seu marit tingués continuïtat. 

Michelle, avui més popular i estimada que mai, deixa un gran llegat ètic. Com Barack Obama.