Nazis a casa

En un pis antic i resclosit, una dona està planxant un uniforme de les SS. És el dia 7 d’octubre, l’aniversari de Himmler. Cada any, en aquest pis amb les persianes abaixades perquè no hi entri la llum i perquè els de fora no puguin ser testimonis de l’aquelarre nazi de l’interior, uns monstres evoquen el passat i el veneren. Són tres germans. Una altra dona, en una cadira de rodes, és un testimoni quasi mut, empresonada en aquesta família intoxicada per l’odi que celebra que Himmler va impedir que s’edifiqués una fàbrica de gasos tòxics davant de casa seva. El germà, excomandant en cap d’un camp de concentració, que es va amagar després de la guerra i va ressuscitar com a jutge honorable, ara es jubila del seu càrrec, president de l’Audiència. El 7 d’octubre, l’univers d’aquests «germans afectats pel virus de la mutació actual del nazisme, enclaustrats en una existència familiar falsificada», es transforma en un esperpèntic ball de fantasmes. «Tingues paciència», diu Rudolf Höller, el germà, «s’acosta el dia en què ho podrem tornar a mostrar». 

Aquest és el resum de Davant la jubilació, la tragèdia de Thomas Bernhard que avui s’estrena al Lliure. Krystian Lupa la dirigeix, per primer cop amb actors catalans. El resultat és fascinant. Es mastega el silenci i el terror, es percep l’antiga olor de l’abjecció, la metàfora glaça el cor. «Es respira l’odi», diu Lupa, «la por i la impossibilitat de ser feliç».