Anar al contingut

El judici que no cessa

Joan J. Queralt

L’any 2017 serà apoteòsic en judicis a polítics. Els eterns de 'Gürtel' (amb les seves ramificacions en Bárcenas i en el mateix PP, destructor d’ordinadors); els més de 30 de Palma Arena (amb l’exministre model Matas); les derivacions valencianes, de Gürtel i una altra fauna autòctona igualment corrupta; els ERO andalusos i altres triangulacions amb la UGT d’Andalusia; també a Andalusia, el PP, tot i el seu relativament limitat poder, s’ha esforçat a mantenir viu el múscul de la corrupció: acumula diverses condemnes de dirigents i en promet algunes més.

No hem d’oblidar ni els Pokemon ni l’espectacular 'Púnica', nascuda, amb la descaradura que dona creure’s impune, fins i tot amb la que ja estava caient. I la imminent sentència del 'cas Nóos', una fita a Europa: ha fet seure al banc dels acusats per primera vegada un membre directe d’una casa reial regnant.

A Catalunya, el 'cas Palau' obrirà la temporada al març; queda per a l’estrena imminent Adigsa. I encara sembla faltar molt per a la conclusió dels oberts a diversos Pujol i l’inacabable Innova a Reus, amb imputats dels partits al seu dia hegemònics. Pretoria i altres segueixen dormisquejant.

EL PROCÉS I ELS SEUS PROCESSOS

No seran els polítics implicats en aquests casos els únics que s’asseuran al banc dels acusats. Al febrer, el primer judici pel 9-N, amb Mas, Rigau i Ortega; per més endavant, abans d’acabar l’any acabat d’estrenar, Forcadell. A ells s’hi haurà d’afegir judicis, fins i tot per provocació a la sedició, contra membres de la CUP per teatralitzacions o actes realitzats en l’exercici dels seus càrrecs penalment irrellevants.

Els dos braços de la classe política encausada són clars: els presumptes corruptes, d’una banda, i, de l’altra, els que, pacíficament, porten la seva dissidència política encapçalant amplis moviments socials.

Les qualificacions jurídiques a què sucumbeixen els primers són clares i aclaparadores: prevaricació, malversació, suborn, tràfic d’influències, frau a l’Administració, falsedats, delicte fiscal… Les imputacions als segons, malgrat la pressió del cunyadisme mediàtic, no semblen ni de bon tros menys evidents; és més, semblen inviables.

CLASSES DE CELERITAT

Però no és només aquesta una diferència essencial. També resulta capital que els segons són investigats i sembla que se sotmetran a judici amb una celeritat inversament proporcional a la lentitud i les aturades processals de tot tipus amb què se sotmet els primers. La clau d’aquesta flagrant diferència de tracte en l’imperi on el sol de la igualtat, diuen, no es pon mai, consisteix en la diferent categorització dels polítics implicats.

‘Els primers, juntament amb als seus sorprenentment pocs corruptors, són afins al sistema. Aquest els ha fet costat aferrissadament. Els segons, extramurs del sistema, no mereixen més que el tracte exprés, que, cínicament, els progovernamentals reclamen per a si. Això, és a dir, no tenir corruptors en la causa i estar mancat d’influència en el règim facilita la rapidesa dels enjudiciaments.

També al banc dels acusats hi ha classes. No podria ser d’una altra manera.