Petit observatori
No tots els vots són religiosos
Perdonin el joc de paraules, però hi ha polítics que no són devots dels vots
GRA125 MADRID, 26/06/2016.- Votaciones para la jornada de elecciones generales que vive hoy el país en el colegio Sagrada Familia de Madrid. EFE/Paco Campos /
Al llarg d’una vida es podria anar col·leccionant aquells fets que es duen a terme per primera vegada. Naturalment, seria una bogeria. Afortunadament, hi ha primeres vegades de fets que no tenen cap importància. La primera vegada que em vaig afaitar, la primera vegada que vaig encendre una pipa, la primera vegada que vaig fer un petó a una noia, la primera vegada que em vaig posar pantalons llargs... Milers de primeres vegades. Tot això queda esborrat de la memòria. Hauria de fer ara un petit esforç de reflexió per recordar la data en què, per primera vegada, vaig dipositar un vot en una urna, i em vaig sentir ciutadà.
¿Què és un vot? He consultat un diccionari i m’he trobat amb aquesta explicació: «Prometença que es fa a Déu, a la Verge o a un sant d’una determinada cosa». Amb el vot es demana una gràcia o un favor. I explorant aquest tema em trobo que la quantitat i la diversitat de vots són extraordinàries. En unes eleccions polítiques el vot és secret. En canvi no ho és sempre quan es demana un vot de confiança, que suposa creure que la decisió està en bones mans. En canvi, un vot de censura acostuma a formular-se públicament. I un vot molt significatiu és el vot en blanc. És una mostra evident que el votant creu en la democràcia, fet realment important, però que no se sent còmode incorporant-se a cap opció presentada.
Notícies relacionades
Hi ha polítics que no són devots dels vots, i perdonin això que sembla un joc de paraules. Una expressió molt antiga era «el vot del poble», i això sona molt bé, però a vegades ha servit per emmascarar un règim dictatorial. S’ha de respectar la idea i la pràctica del vot. En l’àmbit religiós existeix el vot de la pobresa, el de castedat, el d’obediència. Són decisions voluntàries que suposen un compromís per sempre. I això és dir molt. Perquè les persones evolucionem amb el temps i les nostres idees i els nostres sentiments experimenten uns canvis que no havien estat previstos. Recordo que quan jo era adolescent, un pagès de Sant Just deia sovint: «¡Voto a Cristo!». ¿O potser era «vatua Crist»?
