L'emergent competència xinesa
És l’estrella del seu superequip, se li acaba el contracte i sembla de moment reticent a seure a negociar la prolongació. Encara no hi ha pànic, però tant dins com a la perifèria del club comença a entreveure’s la inquietud. L’estat d’incertesa s’atribueix a una aclaparadora oferta de la Superlliga xinesa, que li doblaria el seu sou actual, que ja és gegant. Parlem aquí d’Alexis Sánchez i l’Arsenal, però podríem perfectament fer-ho de Leo Messi i el Barça.
El degoteig comença a convertir-se en raig. Estrelles encara amb recorregut, no en la fase crepuscular de les seves carreres, que se’n van a una competició que ha decidit importar talent al preu que sigui. Si pel brasiler Oscar, de 25 anys, n’han pagat 61 milions d’euros al Chelsea; si a l’argentí Tévez li han garantit gairebé 80 milions nets per dues temporades; si fins i tot volen fitxar l’anglès Mark Clattenburg, considerat el millor àrbitre de la Premier, ¿quant podrien pagar-li a Messi? No fa falta especular. Cent milions per temporada es va publicar fa uns dies. Una xifra que va motivar un escandalitzat editorial del Diari del Poble, és a dir, text amb segell oficial xinès.
I és aquí on ens trobem. Davant un nou competidor. No atents a una possible oferta seductora del Madrid, el PSG o qualsevol potència de la Premier, a les quals els cauen de les butxaques els diners de la televisió. Ara s’ha de vigilar la Xina, en disposició de doblar la millor aposta. Determinada a elevar el nivell del seu futbol i l’interès cap a la seva lliga, és evident que amb Messi cremaria etapes.
Notícies relacionadesMolts futbolistes han renunciat al llarg de la història a una mica més de sou a canvi d’un projecte esportiu que els resultava interessant i una satisfactòria perspectiva vital a la ciutat del seu club. Al Barça n’hem apreciat uns quants. Ara la dimensió de la renúncia s’entreveu molt superior si es materialitzés la temuda i desmesurada oferta de iuans. O sigui, que pot ser que no sigui una qüestió de diners, sinó de moltíssims diners.
La directiva blaugrana se les haurà d’empescar per retenir el número u de la història, protecció fiscal inclosa, com és obvi. I el jugador i el seu pare hauran de decidir com encarar els bons anys que encara li queden a la seva fastuosa carrera. Al final, alguna mena de renúncia, no menor, no una bagatel·la, sembla que serà inevitable per la seva part.
