El carreró sense sortida de la desobediència

La frase «Fa temps que demanem desobediència. Nosaltres (la CUP) hem dit que per fer una truita primer s’han de trencar ous» (en referència al Tribunal Constitucional) li va suposar al regidor de l’Ajuntament de Vic Joan Coma (CUP) una denúncia per presumpte delicte d’incitació a la sedició. Després, Coma es va negar a anar a declarar a l’Audiència Nacional, i ahir els Mossos d’Esquadra, en compliment de la llei, el van detenir i el van transferir a la Guàrdia Civil.

Coma, doncs, ha sigut detingut per no presentar-se davant el jutge, igual que va succeir amb els cinc  simpatitzants de la CUP que van cremar unes fotos del Rei o l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, que va penjar al consistori una estelada en jornada electoral. Són tres exemples de l’espiral de judicialització i desobediència en la qual es troba la part del procés protagonitzada per l’activisme de la CUP al carrer i algunes institucions. Hi ha una altra part del procés judicialitzada (la que afecta el 9-N i el Parlament) en la qual no hi ha hagut desobediència a la citació d’anar a declarar.

COMPLIR I FER COMPLIR LA LLEI

Notícies relacionades

Rajoy, ¿condemnat per Montoro?

A veure qui roba a qui

Políticament, aquesta vegada la CUP no ha carregat amb duresa contra el Govern pel paper dels Mossos d’Esquadra (que no pot ni ha de ser cap més que el de complir i fer complir la llei). A més a més, el suport dels comuns a Coma, amb Ada Colau al capdavant, ha sigut explícit i inequívoc. Després de la cimera de divendres passat en la qual els comuns i l’independentisme es van posar com a objectiu un referèndum pactat, es perfila així un ampli front de rebuig a la judicialització del procés. L’argument –que la solució a un problema polític com el català no es dilucidarà als tribunals sinó en l’arena política– és molt sòlid. Ara bé, també ho és que la desobediència no és una sortida ni un camí, i que la vulneració de les lleis comporta de manera automàtica l’acció de la justícia, en una espiral que tensa la societat i que tanca la porta a qualsevol solució negociada. 

Per a l’independentisme radical, aquests actes de desobediència són l’antesala de l’autèntic objectiu, el referèndum unilateral, ja que donen per impossible una consulta pactada. Més enllà que si parlar de truites i ous és incitació a la sedició o no, l’arrest de Coma és un recordatori que la desobediència és un carreró sense sortida.