PETIT OBSERVATORI
Vells i nous senyals de vida
Sóc una persona antiquada que estima la lentitud que fa possible passejar la mirada
Un preciós arc de Sant Martí per sobre de les teulades de Vallirana. /
Fa anys, el 1981, vaig publicar un llibre que duia aquest títol: 'Els nostres objectes de cada dia'. Intentant, una vegada més, posar ordre a la meva biblioteca, m’he trobat a les mans el llibre que he citat i he decidit fullejar-lo una mica. Com suposava, la nostra societat ha fet uns canvis notables en els últims 30 anys, de manera que el cada dia ja és, sovint, un record del passat.
Podria al·ludir encara a diversos objectes que m’han anat acompanyant amistosament al llarg de la meva vida. La seva eficaç presència s’ha mantingut, però ara han entrat en joc, victoriosament, unes eines i uns recursos que han anat ocupant un espai i un temps que no eren previstos. Els telèfons mòbils, que han adquirit la condició d’arxius en les matèries més impensables, i no cal que expliqui al lector la funció d’investigació sobre les necessitats o les curiositats més diverses.
I també ja són objectes de cada dia la nova aspiradora elèctrica, l’escombra elèctrica i el rentaplats elèctric. Fins i tot aquelles bústies de correus, amb una ranura per introduir-hi les cartes, han desaparegut dels xamfrans del meu barri. Les bústies de correus, penso, s’haurien d’haver conservat com a petites escultures urbanes. És clar que el fet que a mi em recordin antigues emocions no té importància.
AMIGUES DEL PASSAT
Les agulles d’estendre roba són, per a mi, unes amigues que em porten al passat. ¿Quants anys fa que de tant en tant surto a la terrassa per ajudar a penjar en un filferro uns pantalons o una camisa? Acostuma a fer una mica d’aire i els llençols voleien. M’agrada mirar les terrassetes dels balcons que tinc al davant, on una dona apareix de tant en tant a regar uns testos i se’n torna pis endins. Sóc un antiquat que estima la lentitud, que fa possible passejar la mirada.
Notícies relacionades
A vegades penso que sóc com els gossos que ho escorcollen i remenen tot, buscant coses menudes i, amb molta sort, una trufa. Jo no busco ni trio res. Només espero descobrir petits senyals de vida.
