GENT CORRENT

«Si el pessebre no transmet res, és només una maqueta»

Pessebrista social. El seu pessebre ambientat en un caixer és una potent denuncia del capitalisme.

3
Es llegeix en minuts
esala36612087 castellar del valles  enric benavent pessebrista  ha realiza161216190040

esala36612087 castellar del valles enric benavent pessebrista ha realiza161216190040 / Nuria Puentes

Aquell nen que no podia esperar el moment de treure els 12 toms de l'enciclopèdia Monitor del moble de casa per posar al seu lloc el tradicional pessebre de suro i molsa que havia fet amb el seu pare i els seus germans és actualment un dels pessebristes més reivindicatius. Autor de la tesi doctoral Simbolisme religiós a l'espai públic i membre del Col·lectiu El Bou i la Mula d'estudiosos del pessebre, Enric Benavent (Vilanova i la Geltrú, 1964) exposa a la seu del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès un impactant naixement ambientat en un caixer automàtic. El seu títol: Obra Social.

-Els seus pessebres no sempre són ben rebuts. El del 2006 estava ambientat en la guerra i va ser retirat d'una exposició.

-És lògic que hi hagi gent que no accepti els pessebres que trenquen amb l'imaginari clàssic, però jo crec que estic dins de la més estricta tradició.

-¿Per què?

-El pessebre sempre ha representat el naixement de Jesús en el context de les persones que l'han fet i jo l'única cosa que faig és estirar-lo al segle XXI. Si actualitzéssim el relat evangèlic, Jesús hauria pogut néixer en un caixer automàtic. ¿Per què és menys acceptable representar-lo així que un paisatge pirinenc de pastors amb barretina?

-¿Perquè sempre s'ha fet així?

-És el principal argument. A partir del pessebre de la plaça de Sant Jaume, que està fet amb criteris d'art contemporani i no és de lectura fàcil, vaig sentir que algú deia: «¡Volen matar les festes de Nadal!». No. Els que les mataran són els que no les deixen evolucionar, però mentre el pessebre es pugui fer i interpretar de diferents formes no morirà.

-En la seva reproducció del caixer de La Caixa no hi falta ni un detall.

-És una fotografia del que veig cada dia al caixer que hi ha sota de casa meva. Podria haver posat dues persones sense llar en qualsevol altre lloc, però aquí hi ha una qüestió simbòlica. ¿On hi ha les causes reals de la crisi econòmica i la injustícia social?

-¿Ha fet un pessebre anticapitalista?

-Podria ser. Aquest pessebre reivindica el Déu pobre dels cristians i alhora denuncia les conseqüències del sistema econòmic actual i els abusos del sistema bancari, així que en el fons és una crítica al capitalisme. També hi ha un missatge d'esperança i solidaritat, que representen els nens que li porten un entrepà.

-No és un pessebre bonic.

-A mi tampoc m'agrada estèticament; és horrible, com el de l'any passat, que representava el camp de concentració de Ravensbrück. Algú deia que és un pessebre trist, però el que és trist és que a Barcelona hagi 3.000 persones sense llar i 900 que no tenen on dormir.

-¿Hi hauria d'haver algun límit en la representació del naixement?

-Crec que es pot fer tot mentre es respecti l'actitud que hi ha darrere de la mitologia dels personatges. Per exemple, jo no m'imagino un pessebre en què sant Josep i la Mare de Déu vagin de rics. Aquest any es ven un pessebre hipster en què les dues figures apareixen fent-se un selfie amb el nen Jesús i tampoc ho veig clar. Per a mi no respecta l'actitud dels personatges.

-¿I quina actitud reflecteix fer-se un selfie?

-Mmm... L'actitud de protagonisme, de deixar constància que tu ets l'important al costat del nen Jesús, com si estiguessis amb un famós. Crec que aquesta mirada egocèntrica no forma part de l'actitud que representen sant Josep i la Mare de Déu.

Notícies relacionades

-Vostè és creient. ¿És imprescindible ser-ho per fer el pessebre?

-No, el que cal ser és sensible i voler transmetre alguna cosa. Si el pessebre no transmet res, si no fa pensar, si no fa vibrar, només és una maqueta.