'Ceci n'est pas une pipe'

El pintor belga René Magritte va pintar el 1929 Ceci n'est pas une pipe, un llenç que, més que pintura, és tot un tractat sobre lingüística. En ell veiem la forma i el color d'una pipa perfectament imitada de la realitat, però, sota d'ella, la inscripció que dóna títol al quadro desmenteix la seva condició de pipa, ja que no podem desprendre-la, omplir-la de tabac, calar-hi foc i disfrutar del seu fum ni de la seva olor. No: la mentidera pipa només són unes precises pinzellades hàbilment escampades sobre la tela.

També en el territori de la religió es produeixen malentesos d'aquest tipus, ja que el que alguns asseguren que és el cos de Crist, per a altres es tracta d'una finíssima i rodona làmina de pa àzim sense cap tipus de valor afegit. Al col·legi dels salesians del carrer de Rocafort, un company meu, a causa d'un inoportú atac de tos, va expulsar per la boca una hòstia a mig engolir, que va acabar a terra; el pa va ser rebeneït mil vegades, i l'alumne, castigat.

Potser a causa de l'origen diví de les monarquies resulta que, en ple segle XXI i a Espanya, esquinçar o cremar una imatge de Felip VI pot condemnar l'autor a les flames de l'infern, o, en el seu defecte, a una pena de presó de sis mesos a dos anys. ¿Estem definitivament bojos? ¿Conservem encara intactes les pulsions inquisitorials contra el que és presumptament sagrat? Entendria molt bé que si algú cremés o esquincés a trossos el Monarca -o qualsevol persona o animal-, la llei actués de seguida contra l'agressor; però de la mateixa manera que la pipa de Magritte és pintura i l'hòstia consagrada a penes una mica de pa, la imatge reial només és tinta sobre paper.

Piromania i fetitxisme

Notícies relacionades

De la normalitat

La dama de coure de CCOO

Per Sant Joan vam adornar el nostre terrat amb banderetes de paper de molts països, rojigualdas i estelades incloses -ja que així les dispensen als comerços-, que acaben indefectiblement cremant a la petita foguera sobre la qual després saltem per procurar-nos un bon solstici. ¿Hem de témer per la presència de la guàrdia d'assalt i la possibilitat de passar el dia del meu sant patró entre reixes? ¿Puc cremar impunement imatges de Trump, Rajoy, Forcadell o el rei de bastos en la meva revetlla?

Encara que la meva piromania es limiti a la citada nit de juny i a encendre cigarrets, entenc i aprovo -sempre que prenguin les mesures pertinents, no cremin boscos ni gasolineres i després recullin les cendres- que alguns fetitxistes s'ho passin de conya calant foc a trossos de paper il·lustrats amb imatges de qui més els vingui de gust. El més trist de tot és que sembla que el temps corri cap enrere. I que alguns magistrats no siguin res més que antics, casposos i torturats pares salesians que han substituït la sotana per la toga.