Anar al contingut

El nou escenari internacional i el canvi climàtic

¿Un elefant a la terrisseria de l'energia?

Jim Cole

¿Un elefant a la terrisseria de l'energia?

Mariano Marzo

Malgrat l'arribada de Trump, hi ha pocs dubtes que, a nivell global, l'eficiència i les renovables tenen un brillant futur

En el món de l’energia, les previsions a mitjà i llarg termini resulten molt aventurades. Estem parlant d’un sector en què el vell acudit que diu que «la prospectiva és l’art de dir què passarà i després explicar per què no va passar» ve com l’anell al dit. Una cosa que la International Energy Agency (IEA), l’organisme assessor de l’OCDE en matèria energètica, pot certificar per experiència pròpia.

Per exemple, el 2010, la IEA advertia els consumidors que «l’era del petroli barat s’havia acabat» i que un «vel d’incertesa» s’estenia sobre la seguretat energètica global per una demanda creixent i una oferta minvant. No obstant, en el seu informe del febrer sobre les perspectives a mitjà termini del mercat del petroli per al període 2016-2021 (Medium Term Oil Market Report) el missatge era molt diferent: preparin-se (amb permís de la geopolítica) per a un prolongat període (probablement fins ben entrat el 2017) de preus baixos i sense limitacions significatives de subministrament. Òbviament, el 2010, les modelitzacions de la IEA no podien preveure que quatre anys més tard Aràbia Saudita forçaria l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) a fer un gir copernicà a la seva política de preus.

LES PREVISIONS ENERGÈTIQUES GLOBALS

De manera similar, en l’elaboració del seu informe anual de referència (World Energy Outlook, 2016), la IEA no podia contemplar en els seus escenaris de futur les conseqüències d’una victòria de Donald Trump. Un esdeveniment que podria tenir un gran impacte sobre les previsions energètiques globals de la IEA, particularment si considerem que en la seva anàlisi, presentada a mitjans d’octubre, l’agència afirma que en el pròxim quart de segle les energies renovables, com la solar i l’eòlica, juntament amb el gas natural, eclipsaran el paper dominant que fins al moment havien tingut el carbó i el petroli a l’hora de satisfer la creixent demanda global d’energia. Una transició cap a la utilització de combustibles més nets que per a la IEA constitueix un senyal inequívoc del canvi propiciat pel fenomen de l’escalfament global. 

La IEA estima que en 25 anys les energies renovables eclipsaran el carbó i el petroli

Encara caldrà esperar algunes setmanes per aclarir la incògnita de l’impacte que el president electe dels Estats Units podria suposar per al desenvolupament de la política internacional sobre canvi climàtic acordada a París fa un any. No obstant, la primera impressió no convida a l’optimisme. El futur president ha deixat més que clar el seu posicionament en contra de l’acord de París, de manera que hi ha motius de sobra per pensar que, fins i tot encara que els EUA no se’n retirin formalment, hi ha el risc que la pròxima Administració nord-americana deixi de veure com un assumpte prioritari el compliment dels compromisos contrets amb la firma de l’acord. Aquest hipotètic desinterès suposaria un important contratemps pel fet que altres grans països emissors podrien seguir el seu exemple, adduint l’incompliment dels EUA per alliberar-se de les seves obligacions.

LES EXPECTATIVES DE LA UNIÓ EUROPEA

En qualsevol cas, pel que fa a la UE, no cal esperar que l’adveniment de Trump provoqui un canvi substancial de la política en matèria d’energia i clima. La UE ja estava compromesa amb la descarbonització del seu mix energètic i de la seva economia molt abans que Trump oficialitzés la seva candidatura, de forma que l’impuls ja assolit fa molt improbable qualsevol retrocés o canvi de rumb. Fins i tot en l’hipotètic cas que alguns països argumentin que no té sentit comprometre’s en la lluita contra el canvi climàtic si el segon principal emissor de gasos d’efecte hivernacle no ho fa. 

La incertesa està a saber si la posició de Trump suposarà menor inversió en eficiència i energies netes

Un altre aspecte que cal considerar és el de si la incertesa generada després de l’elecció de Trump es pot traduir en un retraïment de les inversions en eficiència i energies netes. Certament, als EUA sembla clar que les renovables s’hauran d’adaptar a la nova política energètica de Trump que, aparentment, passa per derogar el Clean Power Plan impulsat per Barack Obama i per prioritzar la «independència energètica» del país, cosa que podria significar una revitalització de la indústria dels combustibles fòssils. No obstant, al marge d’aquest possible contratemps, hi ha pocs dubtes que a nivell global, l’eficiència i les energies renovables tenen al davant un brillant futur. I els EUA no deixaran passar aquesta oportunitat.