Aprendre

Europa va respirar tranquil·la al saber que Àustria no tindria un president d'extrema dreta. Però no hi ha lloc per a enganys, la xenofòbia s'estén. França, Dinamarca, Finlàndia, Holanda, Polònia i Suïssa són grans caladors del vot xenòfob. És curiós constatar que tots aquests països han obtingut millors puntuacions globals que Espanya en l'Informe PISA. No és res de nou. El 2000, el primer any que es va realitzar l'avaluació educativa, la majoria d'ells també ens van avançar en la classificació. Els joves de llavors potser ja han votat la ultradreta. Els pares dels actuals, també. L'excel·lència en lectura, matemàtiques o ciències no els va vacunar ni a ells ni als seus contra la xenofòbia.

Encara que no hi ha un retrat robot del votant d'extrema dreta, predomina l'home de mitjana edat, amb pocs estudis, majoritàriament obrer. Per als seus fills, l'escola és determinant, ja que és el lloc on poden contrastar les idees. Llavors, apareixen ufanoses aquelles assignatures que amb tanta emprenedoria releguem a un raconet nostàlgic o, directament, al bagul dels trastos vells. Aprendre història per comprendre les situacions que van desencadenar l'horror del passat i les seves conseqüències. Aprendre filosofia per desenvolupar el sentit crític i, de passada, aprendre que la recerca exclusiva de la felicitat individual pot portar a l'egoisme, la superficialitat i el rebuig a qualsevol que sembli una amenaça.