Suplicatoris anacrònics

El diputat Francesc Homs s'ha refugiat darrere de la figura del suplicatori al·legant que el seu processament per part del Tribunal Suprem és un judici polític. Però en aquesta estratègia de defensa hi ha més tacticisme que raons jurídiques, ja que, per determinar si el concedeix, el Congrés no pot basar-se en l'anàlisi de la fonamentació jurídica dels delictes que s'imputen per l'organització del 9-N. Ha de fixar l'atenció en altres aspectes. Vegem-ho.

L'article 71.2 de la Constitució estableix que «durant el període del seu mandat els diputats i senadors disposaran d'immunitat i només podran ser detinguts en cas de flagrant delicte. No podran ser inculpats ni processats sense l'autorització prèvia de la Cambra respectiva». Aquesta autorització és el suplicatori.

Hi ha qui afirma que el suplicatori és un anacronisme. I no li falten raons. Per això, avui la immunitat només es pot justificar democràticament atenent a les funcions parlamentàries i als valors constitucionals que es volen protegir, però mai pot ser interpretada com un privilegi personal per impedir que les conductes d'un parlamentari puguin ser fiscalitzades per jutges i tribunals. La justificació democràtica del suplicatori consisteix, des d'una òptica constitucional, a impedir que s'usi la via penal amb intencionalitat política per tal de pertorbar el normal funcionament de les cambres. Per això el suplicatori serveixi per protegir enfront de detencions i processaments que tinguin com a objectiu alterar el joc de les majories parlamentàries existents, però mai per atorgar blindatges d'impunitat. Estem, doncs, davant una garantia objectiva del funcionament democràtic del Parlament i no un privilegi de caràcter personal.

Notícies relacionades

El Congrés aprova que el Suprem investigui Homs pel 9-N

La visió del ‘cash’

Per tant, quan el Congrés tramita un suplicatori sol·licitat pel Suprem, no es converteix de facto en un tribunal de justícia. No es tracta que els parlamentaris analitzin si hi ha base legal suficient per imputar a Homs la comissió dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació en l'organització del 9-N; ni que es pronunciïn sobre la presumpta culpabilitat o innocència del parlamentari; ni tan sols sobre l'oportunitat processal d'iniciar aquestes accions penals. El Congrés s'ha de limitar a avaluar si la ingerència judicial al Parlament té una motivació estrictament juridicopenal o, en canvi, hi ha una voluntat manifesta d'alterar el normal funcionament del Parlament i les majories existents a la Cambra amb l'objectiu de condicionar l'adopció d'acords. Només si es dóna aquest segon supòsit es justificaria la seva denegació. I aquest no és el cas.

Això explica que l'enfocament que s'ha donat a aquest assumpte sigui erroni. L'intent d'Homs de protegir-se darrere del suplicatori pot reportar-li rèdits polítics, mostres de suport i de solidaritat. Però amb la seva interessada interpretació del suplicatori no fa sinó contribuir a donar-li a aquest el caràcter de privilegi, que és precisament l'anacronisme que no podem justificar.