El tauler polític català

Sortir corrent per la porta del darrere

La reforma del reglament per agilitzar les lleis de desconnexió és una argúcia política per canviar les regles de joc a meitat del partit

2
Es llegeix en minuts
jgblanco37207207 parlament      danny caminal170208110940

jgblanco37207207 parlament danny caminal170208110940

La taula del Parlament de Catalunya ha acordat iniciar la tramitació d’una iniciativa de Junts pel Sí per reformar el reglament de la Cambra. El seu principal objectiu consisteix a fer que les anomenades lleis de «desconnexió» puguin tramitar-se d’acord al procediment de lectura única. La lectura única significa que el procediment legislatiu ordinari previst per a l’aprovació de lleis es redueix, excepcionalment, a un sol acte formal de debat i votació del conjunt del text en el ple del Parlament, i així se suprimeixen totes les fases de debat en ponència, comissió i els terminis per a introducció d’esmenes.

El reglament ja preveu en el seu article 135 que aquest procediment abreujat es pugui utilitzar en determinats supòsits, però per a això exigeix que es donin uns requisits formals: primer, que es tracti d’un projecte de llei, és a dir, que la iniciativa provingui del Govern; i en segon lloc, que la naturalesa del projecte ho aconselli o que la simplicitat de la formulació ho permeti.

ESQUIVAR LA IMPUGNACIÓ

En el supòsit actual no es dona cap d’aquestes dues circumstàncies ja que, en primer lloc, les lleis de desconnexió han sigut, intencionadament, registrades com a iniciatives dels grups parlamentaris i no del Govern (per evitar així una hipotètica impugnació en el trànsit del Palau de la Generalitat cap al Parlament) i, en segon lloc, no sembla que una qüestió de la profunditat i el calat de la que estem tractant aconselli una tramitació accelerada i sense el debat corresponent: si existeix algun exemple de complexitat jurídica i política és precisament la tramitació d’una llei que pretén trencar amb la legalitat existent i crear un marc jurídic propi. I això és el que es vol canviar a corre-cuita.

És veritat que des d’un punt de vista teòric la qüestió no hauria de ser problemàtica. Que les iniciatives dels grups s’equiparin a les del Govern en les diferents modalitats de tramitació parlamentària no és ni il·legal, ni antidemocràtic, ni inconstitucional. Sense anar més lluny, el mateix reglament del Congrés dels Diputats ja preveu que tant els projectes de llei del Govern central com les proposicions dels grups parlamentaris puguin ser tramitats en lectura única, és a dir, no distingeix en funció de qui tingui la iniciativa.

ARGÚCIA POLÍTICA

Notícies relacionades

 Per això el més qüestionable d’aquesta reforma no és el seu contingut (d’aquí l’aval dels serveis jurídics del Parlament) sinó la seva intencionalitat. La seva principal debilitat és que es tracta d’una reforma ad hoc, efectuada per a un cas concret, una argúcia política per provocar una escletxa jurídica i procedimental per canviar les regles de joc a meitat del partit, i això no ho protegeix la lectura única.

El procediment és garantia jurídica i democràtica, de la majoria i de la minoria. Intentar canviar ara el procediment parlamentari no solament debilita la democràcia sinó que revela que l’únic motiu consisteix a esquivar i posposar una possible impugnació. I això és filibusterisme. Tramitar una reforma mitjançant aquest procediment seria com sortir corrent per la porta del darrere.