INTANGIBLES
Factors inhabilitants
El meu coneixement in situ dels EUA es limita a l’estat de Texas, i més concretament a San Antonio i Austin. A les dues capitals (però també a Dallas i Houston) ha guanyat Hillary Clinton en un estat que és profundament republicà. L’urbs enfront del camp.
Desconec, per tant, per què un 47,3% dels votants nord-americans es van inclinar per Donald Trump. Tampoc veig clar, com sostenen alguns comentaristes, que el deteriorament de l’ocupació des de la crisi del 2008 sigui l’explicació «clau» d’aquest vot.
Sembla que ho és per als votants de Trump, dels quals, segons una enquesta del Pew Research Center, un 69% afirmen que l’ocupació s’ha deteriorat molt en els últims anys, davant un 20% dels votants de Clinton; però són diferències excessives que no es poden explicar per la situació laboral dels votants, molt similar en els dos bàndols.
I és que no hi ha evidències d’a-quest deteriorament. Un treball d’Alan Krueger, economista de Princeton, sosté que la ràtio d’inactius entre els homes entre 25 i 54 anys va créixer del 4% el 1950 a l’11,4% en l’actualitat. Per tant, és un procés de llarg recorregut en què la relativa acceleració dels últims 20 anys s’explica, fonamentalment, per raons de caràcter demogràfic i molt poc per la crisi. Però és que, a més a més, fins a un 40% d’aquests inactius no estan en el mercat laboral perquè tenen malalties que els impossibiliten accedir a un lloc de treball que exigeixi, per exemple, caminar o pujar escales. D’aquest 40%, un 44% es medica per evitar el dolor o, simplement, es droga.
Resumint: sobrepès i depressió (tots dos poden anar units) com a factors inhabilitants. Una hipotètica expulsió dels 34 milions de mexicans que viuen als EUA no possibilitarà l’accés d’aquesta franja important de la població al mercat laboral, simplement perquè no estan en condicions de fer-ho.
El declivi de la participació masculina no es compensa amb el creixement de la femenina. Des del 1990, la participació de les dones de 25 anys o més es va estancar i des del 2007 ha anat a la baixa. La conciliació té una part de culpa, però no tota. En els dos col·lectius sembla influir poc la conjuntura econòmica. Concretament, l’any 2015, en què va millorar la situació de l’ocupació, pocs dels que estaven desocupats, o no actius, van tornar a trobar feina.
Notícies relacionadesTambé entre els més joves ha baixat la seva participació en el mercat laboral, fonamentalment per l’allargament del període escolar, però també, segons la hipòtesi intrigant de l’economista Mark Aguiar, per les millores en la tecnologia dels videojocs, que han elevat per a aquests joves la utilitat del temps d’oci davant el temps de treball. Res a veure, per tant, amb la crisi.
En fi, que l’explicació del perquè Donald Trump ha guanyat les eleccions presidencials no s’ha de buscar en el mercat laboral. O no només en el mercat laboral.
