Petit observatori
El desafiament i el menyspreu de la filosofia
merli
Quan vaig acabar el batxillerat i se m'obria el camí per estudiar una carrera universitària, mai se'm va acudir que podria decidir-me per la de Filosofia. Ni cap dels 60 companys de promoció. Si no m'equivoco, les opcions que semblaven més raonables eren Dret, Medicina i Enginyeria. Des de fa bastants anys, les opcions s'han multiplicat. Han aparegut desenes d'estudis anomenats superiors, centrats en matèries que eren impensables. S'imposava l'opinió que aquells anys d'estudis havien de servir per dedicar-se a una especialitat que podia proporcionar els necessaris ingressos per viure i correspondre, així, a l'esforç econòmic que havien fet els pares.
Llegeixo a EL PERIÓDICO que actualment la filosofia està de moda, al carrer i a la universitat. Els estudiants matriculats aquest últim curs per estudiar Filosofia en alguna de les quatre facultats catalanes que la imparteixen han crescut un 25% respecte als de l'any passat.
Resulta que la matrícula no és cara, però penso que l'interès per la filosofia s'explica bastant per la curiositat per tot allò que té relació amb el pensament, la interpretació de l'experiència humana. Al capdavall, la interpretació de les experiències humanes és un desafiament apassionant.
Notícies relacionadesLa famosa dita llatina 'primer viure, després filosofar' crec que potser no és del tot encertada. Si la filosofia és un estudi metòdic i crític de la realitat, i aspira a donar una darrera explicació a la vida humana, jo diria que la sentència llatina s'hauria de reconsiderar. Tot i que sóc analfabet en la matèria, gosaria invertir l'ordre de valor. Primer l'estudi, l'examen, la reflexió dels fets i després treure'n les deduccions adequades.
Però abandono. En filosofia sóc un inepte. I el meu respecte pels filòsofs fa que m'irriti veure amb quina frivolitat hi ha gent que, quan algú intenta explicar-se sobre qualsevol fet vulgar, el talla amb aquesta frase despectiva: «No em vinguis amb filosofies...».
