Leonard

Una nit de novembre de 1975, cap a les cinc de la matinada, el meu pare em va despertar amb xampany per celebrar que Franco havia mort. Així que van passar cinc anys i, ja al desembre del 1980, la meva mare em va tornar a despertar cap a les nou del matí amb la veu mig trencada -més per mi que per ella- explicant-me que havia escoltat per la ràdio que havien assassinat John Lennon. Jo en tenia 25, portava ulleres com les del John, em vaig refugiar al lavabo i l'aigua de la dutxa em va netejar les llàgrimes.

Deu anys abans, el 1970 i als meus 15, la discogràfica CBS va llançar al mercat un doble LP a preu de dos per un titulat Llena tu cabeza de rock com a mostra dels seus artistes més destacats. Entre ells figuraven Chicago, Santana, Laura Nyro, Al Stewart, Janis Joplin... i un tal Leonard Cohen, que cantava You know who I am. ¿De quin estrany Déu o pecat havia nascut aquella veu de fum que gairebé no cantava? No vaig saber què deien les seves paraules perquè no coneixia ni conec l'anglès, però encara no he oblidat Suzanne, ballada contra els elevats pits de la filla d'un estanquer de la Cerdanya en la tanda de lents de la festa major. Després, Toti Soler, en el seu màgic àlbum Liebeslied, ens va traduir que sempre podríem comptar amb Suzanne, que, en la seva cabanya, ens convidava a te i taronges arribades de terres estrangeres.

Ahir al matí no va ser la meva mare sinó Mònica Terribas qui em va fer saber, mentre em dutxava i per la ràdio, que el monjo jueu i budista de veu de tabac i vestit d'Armani havia mort a Los Angeles, víctima del càncer, just després d'ultimar amb el seu fill i en cadira de rodes, però rient, el seu últim disc, el seu testament, com Brel. «¿Què és el que més li agrada fer amb les dones, senyor Cohen?» «Fumar molts cigarrets». Amor, sexe, religió, desesperació i elegància.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El seu fill es diu Adam -el primer home-, a qui vaig escoltar cantar en petit comitè al Dublín, un pub presumptament irlandès de la zona alta de Barcelona i amb qui després vam compartir unes Guinness. A la seva filla la va batejar Lorca, un dels seus màxims poetes juntament amb Walt Whitman. I d'aquí Take this walz, una de les seves més incontestables cançons que neix del Pequeño vals vienés de Federico i Walt, poetes a Nova York. El difunt Enrique Morente i la vivíssima Sílvia Pérez Cruz la canten de mort, no us ho perdeu. I, per sota, sempre per sota, discretíssimes, les cordes de guitarra i mandolina del català Javier Mas, íntim del canadenc i pare del meu amic Mario.

Cohen moria mentre naixia Trump. Un canadenc cedeix la seva plaça a qui vulgui fugir de la pitjor Amèrica. Felip VI, t'envejo per haver pogut tocar i parlar amb Leonard quan et va fer el regal d'acceptar el Premi Príncep d'Astúries. Descansa en pau, poeta.