El partit es juga al jutjat

Les derivades penals de la contractació de Neymar per part del Barça segueixen. S’ha dictat acte de procediment abreujat (processament) contra Rosell, Bartomeu, Neymar, el seu pare, dos directius del Santos i el Barça i el Santos, entesos com a persones jurídiques. Els delictes són corrupció entre particulars i estafa impròpia.

Tediosos, però en no irrellevants, temes processals al marge, aquests delictes tenen difícil encaix en el Codi penal. Encara més: són  un bon exemple d’abús del dret penal per a qüestions civils.

En síntesi, corrupció entre particulars significa subornar un directiu d’una companyia (els clubs de futbol ho són) per realitzar una operació comercial. No obstant, les resolucions judicials no esmenten pagament de ningú a ningú per subornar-lo. A més, el subornat ha de ser una persona física. Pel que sabem dels actes no es diu res sobre aquesta qüestió.

Potser per això, les resolucions centren el delicte en l’alteració del mercat futbolístic. La puresa del mercat que alguns reclamen com a objecte de protecció penal d’aquest delicte és simplement il·lusòria. En un mercat lliure, si no es tracta d’objectes de primera necessitat –el futbol no ho és– ni de preus fixos, públics o regulats, el que un vulgui cobrar i un altre vulgui pagar per un bé o servei és fruit de la lliure contractació.

Encara més: en el mercat de les figures, sigui quin sigui l’àmbit (artístic, esportiu, científic, financer...) el mercat, com ja va sentenciar l’Audiència Nacional en el cas de les ultramilionàries jubilacions del Banco Santander, es limita a molt poques persones i no hi ha terme de comparació. ¿Quant val un picasso, un velázquez, un barceló...? Ni més ni menys que el que s’estigui disposat a pagar pel quadro.

¿Quant valien els drets de Neymar el 2013? El que les parts van acordar. Ara mateix, Messi té fixada la seva clàusula de rescissió en 200 milions d’euros. ¿Què passa si se’l ven per menys o se’l regala o es presenta un potentat amb un xec en blanc? En cap de les tres opcions hi hauria una alteració del mercat. Per la senzilla raó que de Messi només n’hi ha un. I Neymar, segons els que hi entenen, apunta a número 1 i ja figura entre els 5 primers. Per tant, val el que sigui. La moralitat del valor aquí no es jutja. Per últim, i el detall no és menor, és un delicte a perseguir en exclusiva per l’afectat, no pel Ministeri fiscal, tret d’afectació als interessos generals, que aquí no es dóna.

L’estafa impròpia tècnicament és més complexa. En essència: dues parts realitzen un contracte per perjudicar un tercer. Deixant de banda, que ja és deixar, que cap perjudici es concreta, sorprèn aquesta qualificació per al querellant DIS, fons empresarial que té com a objecte l’actuació negocial en el món del futbol professional. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Costa de creure que una companyia al·legui haver sigut marginada amb perjudici sense determinar, quan és una rellevant companyia del sector. Presentar-se, venint del Brasil, davant l’Audiència Nacional i exercir tota mena d’accions penals dóna idea d’algú potent, no precisament d’un actor secundari. Costa de creure que DIS pogués ser marginat de les negociacions mantingudes entre el jugador, el Camp Nou i el Santos, en negociacions realitzades al Brasil. 

En el judici oral seria interessant saber el cúmul de sigil·loses negociacions paral·leles. En fi, no sembla que el fons DIS pugui ser equiparat a la desprevinguda dona gran que acaba amb la cartilla a zero per culpa d’uns entabanadors.