Treballar per ser pobre
El nou Govern hauria de virar cap a una altra política econòmica, la del creixement inclusiu, la que competeix en productivitat i no en salaris
A Espanya un de cada tres treballadors és pobre. Són dades de l’últim informe d’Oxfam Intermon que denuncia l’impacte de les retallades salarials dels últims anys. Els sous són l’única font d’ingressos de la major part de la societat per cobrir les despeses de vivenda, llum, aigua, menjar i col·legis i haurien de ser un factor d’integració i progrés social. No obstant, durant la crisi la devaluació salarial ha sigut una de les principals palanques per millorar la competitivitat de l’economia espanyola gràcies a la reforma laboral del PP, juntament amb el vent de cua propiciat pels baixos tipus d’interès i el petroli barat.
Des del 2008, els sous més baixos han caigut un 28% fins a nivells en què treballar no és en absolut sinònim de subsistir. Un total de 13,2 milions de persones a Espanya es troben a un pas de l’exclusió social malgrat tenir feina, en un país en què les 100 persones més riques acumulen 200.000 milions d’euros (és a dir, el 20% del PIB espanyol), segons les dades de la llista Forbes. El resultat després de gairebé una dècada de crisi econòmica és que els rics són avui més rics (i compten amb mà d’obra més barata) i els pobres ho són molt més fins i tot si treballen. Han aparegut nous pobres procedents d’aquella classe mitjana minvant sobre la qual descansa la pressió fiscal més alta, aquella part de la societat que no rep cap mena d’ajuda i sosté el sistema amb els seus impostos.
Notícies relacionadesLa lluita contra la pobresa i les desigualtats hauria de ser el principal element de les prioritats del nou Govern i dels grups parlamentaris de l’oposició. La radiografia triomfalista que ha venut el PP en matèria econòmica es basa en el creixement del PIB. Però ni Espanya ha recuperat els nivells del 2008, ni el model de creixement actual garanteix la igualtat d’oportunitats ni una vida digna.
El mateix equip
L’equip que liderarà les polítiques econòmiques del PP durant els pròxims anys és exactament el mateix: Luis de Guindos a Economia, Cristóbal Montoro a Hisenda i Fátima Báñez a Ocupació. La seva ratificació suposa un reconeixement públic per part de Mariano Rajoy que el que s’ha fet fins ara ha sigut positiu. Esmenar-se un mateix sempre resulta difícil. Per això moltes vegades en la vida és necessari i sa que es produeixin relleus, per donar pas a altres persones que puguin aportar una nova visió. S’ha perdut una oportunitat per virar cap a una altra política econòmica, la del creixement inclusiu, la que competeix en productivitat i no en salaris. Si el creixement no garanteix una millora en la vida de les persones, el terme perd el seu significat positiu.
