"Enamores quan ets tu de manera autèntica"
Atenta a tothom que es troba pel carrer, la fotògrafa Iolanda Sebé busca en el transeünt essències de personalitat
lpedragosa36162150 iolanda sebe contra161104173705
Els camps esportius són l'espai de treball habitual dels observadors professionals dedicats a localitzar talents que puguin disparar els èxits d'altres equips. Iolanda Sebé (Lleida, 1976) també és observadora. Però ni la seva missió és localitzar talents esportius, ni mira en camps d'esport. Ella simplement passeja pels carrers i places, o s'asseu a prendre un cafè a la terrassa o a l'interior d'un bar. Amb la perspectiva suficient per captar el que li diuen una cara, una manera de caminar o de vestir, aquesta fotògrafa fitxa models de manera espontània, models de vida normal.
-¿Què mira de localitzar el seu radar visual?
-¡No busco, eh! Quan busco, no trobo. Jo passejo, o m'assec a prendre alguna cosa i observo la gent, els que estan al meu voltant i els que transiten. I deixo que alguna cosa d'ells em commogui. Pot ser la seva fragilitat, la seva actitud, un look especial, diferent. La posada en escena és de cadascú, mostra la seva pròpia essència, i això és el que em crida l'atenció i el que vull fotografiar.
-I quan localitza això en algú, ¿li demana a la persona que posi per a vostè?
-Sí. Bé, primer l'acostumo a seguir una estona, després m'hi acosto, em presento i li parlo del projecte que tingui entre mans.
-Molts en deuen desconfiar o espantar-se.
-Sí. Però en general m'escolten. Els dono temps perquè s'ho pensin. Els deixo les meves dades i els dic que em truquin si decideixen col·laborar amb mi com a models.
-¿Què els ofereix a canvi?
-Res monetari ni material. Els ofereixo poder viure l'experiència com a models sent ells mateixos, no han de fer res més que mostrar-se tal com són. Bé, les fotos sí que les tindran. Però la principal paga és experimentar la seva autenticitat davant de la càmera fotogràfica, i res més.
-¿Quin va ser el primer cop que ho va fer?
-En el projecte d'una empresa de vins. Vaig acabar associant el nom de cada vi amb la imatge que persones anònimes al carrer m'inspiraven. A vegades també penso en gent que ja conec i sé que la seva manera de ser, la seva actitud, encaixarà amb el projecte que estic preparant: www.violantphoto.com.
-¿Ho ha fet moltes vegades?
-El cartell d'aquest any per a Fira Tàrrega, que vaig treballar amb l'equip de disseny de SopaGraphics, va ser així. I per al festival MUD (Músiques Disperses) vaig aconseguir una model que em vaig trobar en un semàfor. Em van agradar el seu look, uns cabells molt arrissats i una actitud personal que em va captivar. La vaig seguir fins a una cafeteria i em vaig asseure en una taula pròxima, per seguir observant-la. Em va agradar com es movia. Es tracta d'això, que la persona que trio de model atrapi sent ella mateixa. Així és com funciona. Al final vaig seure a la seva taula i li vaig explicar el que feia, li vaig deixar les meves dades i dos dies després em va dir que volia ser la meva model.
-¿Veu suficient autenticitat pel carrer?
-N'hi hauria d'haver molta més. En la nostra vida en general, considero. L'essència de cada persona és única i intransferible. Igual que tots som únics en alguna cosa. Jo no crec en normes pactades, cadascú ha de ser qui és sempre. Enamores quan ets tu de manera autèntica. I això jo ho vinculo també a la teva dedicació en la vida.
-¿Es refereix a triar la feina segons s'és?
-Escollir allò que t'apassiona, perquè si és així seràs bo en això. A mi és la intuïció el que m'empeny, i al darrere hi ha el que vull fer, el que m'apassiona.
Notícies relacionades-Acaba d'exposar a Milà. ¿Com va anar?
-El pintor Josep Maria Alarcón va veure les meves fotos en un restaurant de Lleida, i com que és comissari a Itàlia i Espanya em va parlar d'una exposició col·lectiva a Milà. Així és com sorgeix gairebé tot a la vida, per atzar. Si fas el que esculls fer, tot flueix més.
