Llogar

Ja tenim a la borsa la principal companyia espanyola d’espais de lloguer, siguin oficines, centres comercials o pisos. El domini de la societat cotitzada a borsa (socimi) és de tres bancs espanyols. A pesar de la voluntat de dissimular, es mantenen dos indicis suficients del rastre de la gran recessió del 2008 fins avui, perquè si no disminueix la desigualtat, la recessió segueix. Primer, que en l’origen de Merlin hi ha la cobdícia dels bancs per treure fins a l’últim euro especulatiu de la bombolla immobiliària. Segon, que els que van inventar la Sareb des del sector públic (la r és de reestructuració i la b és de banca i el seu insensat finançament d’immobiliàries, caixes desaparegudes incloses) es queden amb un pam de nas. Perden diners i Merlin en guanya.

     Qüestió a part és que el lloguer és una estratègia d’acord amb els temps. També de pisos, dels quals Merlin (sense accent, una altra vegada l’abús innecessari de l’anglès) són ja els primers oferents de metres quadrats de lloguer d’Espanya. Aquí sí que l’encerten, perquè sintonitzen amb un altre dels paràmetres del nou model de societat sense compromisos fixos. Encara que hi ha gent que lloga la seva vivenda per vocació i altres ho fan per necessitat i aquesta diferència no cotitza a la borsa.