Amb llaç vermell

Al PSOE de la gestora, aquest que es va col·locar en el lideratge amb males arts, ¿li interessa arribar al poder? O, més ben dit, ¿quin poder li interessa? O, per precisar-ho encara més, ¿el poder per transformar i fer més justa la societat o el poder per mantenir la seva estructura? Ho hauríem d'aclarir. Bàsicament per saber on van anar a parar els 5.424.709 vots que va rebre. Encara que cada vegada hi ha menys dubtes. I els pocs que queden s'aclariran al rebre la definitiva negativa del PSC a l'abstenció. ¿Quantes crítiques i amenaces abocaran sobre els socialistes catalans? El nivell de la seva incapacitat per comprendre'ls donarà la mesura exacta de la seva voluntat de servir per a res. Si el PSOE menysprea la posició del PSC és que, senzillament, ni entén ni vol entendre res del conflicte entre Catalunya i Espanya. El seu bloqueig emocional, i també intel·lectual, el condueix a una voluntària insignificança, ja que no guanyarà mai unes eleccions sense la collita de vots catalana.

La rosa vermella es marceix mentre l'esforç dels perseverants militants s'esforça a insuflar-li saba per reviure. L'alcalde de Jun continua buscant firmes. Les xarxes s'omplen de missatges on es barreja el desconsol i l'ànim. Però, inevitablement, Rajoy rebrà aquesta setmana, ben embolicats i amb un llaç (vermell, per descomptat), els més de cinc milions de vots que volien veure'l expulsat de la Moncloa. De la traïció en diuen responsabilitat.