Trump, en suspens
El magnat ha deixat clar que pot ser un perdedor perillós
LAS VEGAS, NV - OCTOBER 19: Republican presidential nominee Donald Trump (C) walks off stage as (L-R) Lara Yunaska, Vanessa Trump, Melania Trump, businessman Jared Kushner, Ivanka Trump, Vanessa Trump, and Donald Trump Jr. look on after the third U.S. presidential debate at the Thomas & Mack Center on October 19, 2016 in Las Vegas, Nevada. Tonight is the final debate ahead of Election Day on November 8. Chip Somodevilla/Getty Images/AFP /
20 dies. Només queden 20 dies per a les eleccions nord-americanes. I sembla poc davant una llarguíssima campanya, i més quan l'avantatge de Hillary Clinton davant Donald Trump sembla insuperable, amb de 7 a 11 punts percentuals de diferència segons les enquestes. Però, en realitat, encara poden passar moltes coses. Als Estats Units es vota poc. Amb una participació del 50% del cens, podríem dir que menys d'una quarta part dels votants (molt concentrats en estats clau, a més) pot decidir qui serà el president del país els pròxims quatre anys.
Semblava que el debat d'aquesta nit no decantaria res, donada la consolidació del vot entre els electors. Fins i tot tot anava bastant bé per a Trump, que en el debat ha semblat més republicà que mai (ajustat al guió tradicional del partit). Més candidat i menys personatge. Aquest format (faristols i un moderador ordenat, preparat i amb moltes preguntes) semblava que podia afavorir Clinton, però no és segur que hagi sigut així. Trump “amarrat”, contingut pel rigor del moderador i el seu estil, no ha pogut deixar-se portar pel seu instint, temperament i caràcter. Així, Trump semblava més presidencial, paradoxalment. Tot anava bastant bé per als seus interessos.
Trump ja ens havia mostrat tot el seu estil busca-raons, agressiu i mentider. ¿Tornaria a mostrar la seva cara més dura? ¿Intentaria fer canvis? Era la gran qüestió de la nit. En el debat de les expectatives… les preguntes estaven sobre ell. Això el podia afavorir. Qualsevol petit canvi, qualsevol registre més presidencial, podia decantar la percepció dels que desitjaven “perdonar”, “oblidar” o “relativitzar” els exabruptes de Trump.
UN JUGADOR DUR I SENSE PUDOR
Trump pot desconcertar i molestar pel seu comportament. És irresponsable, però no inconscient. No és el mateix. Calcula i aposta. És un jugador dur i sense pudor. Aquesta nit ha calculat bé si encara desitja guanyar, o si ja pensa en el seu futur com una versió histriònica i mediàtica d'activista “antisistema”. Es rumoreja que Trump vol muntar una cadena de TV per galvanitzar el vot dur del seu electorat. Aquesta nit, o ens atipàvem d'ell, definitivament, o se'l temia, encara. I cal témer-lo.
El moment clau del debat ha sigut quan Trump no ha confirmat, davant les insistents preguntes del moderador Cris Wallace, que acceptaria el resultat electoral. “Ho deixo en suspens”, ha afirmat. És inaudit, i molt greu. Inconscientment s'ha situat com a perdedor. Però ara sabem que també pot ser un perillós perdedor.
EL PERILLÓS
Els insults i els sobrenoms han sigut -lamentablement- part important durant la campanya presidencial dels Estats Units, també en la fase de primàries. Els dos candidats han comès excessos, però Trump ha superat de llargt els seus rivals. El magnat ha utilitzat el de “Clinton, la recargolada” per posar en dubte l'honestedat, la sinceritat i les intencions de Hillary. Però aquesta nit el republicà s'ha guanyat, més que mai, el seu: Trump, el perillós.
