els dissabtes, ciència

Medicina preventiva, la millor

Curar és un dels actes mèdics més gratificants però encara és millor evitar l'aparició de malalties

3
Es llegeix en minuts
vacuna

vacuna

Recordo estar estirat a la catifa del pis dels meus pares quan era un nen veient el programa de televisió 'Más vale prevenir', del periodista Ramón Sánchez Ocaña. M’agradava. Es parlava de medicina i estimulava encara més la meva vocació de ser metge. I a més el seu títol era perfecte. Enganxava. I és interessant perquè potser en el món de la recerca i de la clínica atreu més l’ interès dedicar-se a la curació que a la prevenció. És evident en aquest sentit que poder guarir un malalt és un dels actes mèdics més bonics i gratificants que els professionals de la medicina poden experimentar. ¿Però no seria millor evitar que algunes malalties apareguin? En aquest sentit la medicina preventiva potser ha salvat moltes més vides que la medicina orientada al tractament de malalties ja diagnosticades.

La història mèdica ens parla d’un dels primers casos de com evitar malalties. Un metge anomenat doctor Semmelweis es va adonar el 1847 en un hospital de Viena que el simple fet que els obstetres es netegessin les mans amb una solució desinfectant evitava la mort de la dona que acabava de tenir un nen, que fins aleshores era molt freqüent ja que afectava una quarta part d’aquestes mares. Aquest procés eliminava els microorganismes associats a la febre del part. En aquella època no se sabia per què passava això i no va ser fins més tard amb els descobriments de Louis Pasteur sobre els gèrmens i l’aplicació de condicions d’asèpsia establertes pel doctor Joseph Lister que va començar a aplicar-se aquesta mesura de forma més generalitzada. 

   

VACUNES SALVADORES

 El terme medicina preventiva el podem aplicar de moltes maneres i els exemples actuals poden ser múltiples. És el cas de les vacunes. Aquesta forma de prevenció d’infeccions ha salvat milions de vides. La mortalitat infantil seria enorme sense un correcte calendari de vacunació. Estem parlant de vacunes contra molts virus causants de malalties terribles que a poc a poc anem eradicant, però també de vacunes més noves com la de l’hepatitis B o la del papil·loma virus per evitar els problemes al fetge (hepatitis, cirrosi, hepatocarcinoma) i els tumors de cap i coll (gola, boca, llengua), anus i penis, respectivament. Si la preciosa i malaguanyada Farrah Fawcett, 'l’àngel de Charlie' rossa i prima de la primera etapa de la sèrie clàssica de televisió, hagués estat vacunada contra el papil·loma, encara estaria entre nosaltres. I Michael Douglas no estaria afectat pel tumor que ara té.

    

Com a societat,  hem d'exigir un sistema sanitari que permeti una bona detecció precoç  

Ja que estem parlant de càncer, hi ha un tipus de prevenció molt especial: evitar l’hàbit tòxic que causa una malaltia. Si no fumem, el nostre risc de tenir càncer de pulmó, de la boca o de la bufeta es redueix moltíssim. I també les probabilitats de desenvolupar la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), una patologia que pot arribar a ser molt incapacitant. I si evitem les exposicions perllongades a la llum solar i a les radiacions ionitzants, ens protegim adequadament les zones més exposades i evitem les hores en què els rajos ens arriben més directament, també estem reduint sensiblement el melanoma. 

DETECCIÓ PRECOÇ

Però és que, a més a més, com a societat, hem d’exigir un sistema sanitari que permeti tenir una bona detecció de malalties en estats molt primerencs, on una curació sí que és possible. D’aquí la importància dels anomenats cribratges. Exemples en són la revisió ginecològica contra el càncer del coll d’úter, les mamografies contra el càncer de mama o les colonoscòpies contra el càncer de còlon i recte. La introducció del cribratge ginecològic ha convertit el càncer de cèrvix, que matava milers de dones a tot l’Estat, en un tumor que es detecta a temps i es pot eliminar en la majoria de casos per una cirurgia simple...

I és evident que la prevenció en les seves modalitats es pot estendre a totes les malalties que ens afecten. Si tenim alts els greixos a la sang (colesterol i triglicèrids), una pastilla d’un fàrmac com les estatines ens farà reduir el nostre risc d’arteriosclerosi, ictus o infart. Però no ens creiem immunes i continuem amb els bon hàbits dietètics i d’exercici. I el mateix succeirà amb les malalties neurodegeneratives que comencen ara a mostrar-nos la veritable magnitud de la tragèdia. Marcadors sanguinis i proves d’imatge cerebral ens donaran la primera pista que aquella persona comença el camí cap a la malaltia d’Alzheimer i aviat serem capaços d’alentir aquesta progressió.

    

Notícies relacionades

Com diu la cançó de Lluis Llach, «Per tot això i coses que t’amago, em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo». Medicina preventiva, la millor.