'Quid pro quo' per a Colau

Esquerra votarà els pressupostos de Colau si la gent de Colau vota els pressupostos de la Generalitat. Aquesta és l’oferta de reciprocitat que ha fet el líder d’ERC a Barcelona, Alfred Bosch; un moviment hàbil políticament que porta intrínsec un missatge més de fons: els pressupostos de Barcelona són una qüestió nacional i els pressupostos nacionals són una qüestió de Barcelona.

Aquesta perversa línia imaginària i a la vegada tan real que separa la plaça de Sant Jaume en dues institucions enfrontades des de fa dècades abans o després haurà de canviar i l’aritmètica ara ho serveix en safata: el govern de Colau necessita el suport d’ERC als pressupostos municipals tant com el Govern de la Generalitat necessita el recolzament de Catalunya Sí que es Pot. La imprevisibilitat de la CUP fa que els 11 diputats de Sí que es Pot siguin la clau per aprovar els comptes i, per tant, tinguin l’oportunitat d’or de ser útils als seus companys de l’Ajuntament de Barcelona perquè Colau pugui fer tirar endavant les propostes polítiques que va prometre en campanya i que, de moment, continuen al calaix. No es tracta solament d’una qüestió de tàctica aritmètica; fer valer la teva força a les institucions per aconseguir les inversions que Barcelona necessita és fer política.

Els pressupostos són la musculatura dels governs. Sense pressupostos és molt difícil transformar res. I Barcelona és, precisament, la ciutat del país que més pateix el bloqueig dels pressupostos de la Generalitat perquè n’és la principal destinatària; dels pressupostos tombats al Parlament, 116 milions d’euros anaven destinats a hospitals i centres d’atenció primària de Barcelona, 52 milions eren per tirar endavant polítiques de benestar dels barcelonins, 38 milions eren la partida per al metro de la Zona Franca, i així àrea per àrea, departament per departament. Uns diners que ara, amb els pressupostos prorrogats pel bloqueig parlamentari, Barcelona no té.

Un sol partit

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Esquerra ja ha deixat clar que no tornarà a passar el mateix que l’última vegada; quan mentre ells recolzaven els comptes de Colau, els aliats de Colau al Parlament ni tan sols acceptaven a tràmit els pressupostos de Junqueras. És cert que els representants de Barcelona en Comú poden escudar-se rere la sopa de lletres de les sigles per dir que ells no tenen representació al Parlament, però això aniria en contra de la intenció de Colau de liderar un sol partit d’àmbit català del qual han de formar part --perquè ella mateixa ho ha expressat així-- totes les sensibilitats polítiques que avui conformen Sí que es Pot.

Acceptar la reciprocitat que li ofereix Alfred Bosch dóna a Colau tres grans oportunitats: tenir més suports perquè s’aprovin els pressupostos municipals, aconseguir que s’aprovin uns pressupostos al Parlament que siguin millors per a Barcelona i enfortir el seu lideratge en un espai que s’està configurant políticament. I a tots ens dóna una gran oportunitat: veure com les dues institucions més grans del país per fi col·laboren. 'Quid pro quo'. H