Homosexual sí, ¡però català no!

El reporter volant d'El hormiguero, Wolfgang Maier, li va preguntar a un transeünt: «¿Pot ser president del Govern espanyol un polític homosexual i català?». I el senyor va respondre: «Per homosexual, sí. ¡Però per català, no!».

Notícies relacionades

Utilitzar Torre Pacheco

Futur de Catalunya a rural

¡Ahh! De pasta de moniato es va quedar Miquel Iceta, que assistia a l'escena des del plató de Pablo Motos. Va exclamar: «Després es queixen que hi hagi independentistes»,i l'episodi va acabar entre rialles i gran divertiment. Home, encara que Iceta no sembla ara com ara interessat a presidir cap Govern, el moment és meditable. Lliga amb aquell apunt de Manuel Milián Mestre a 8 al dia (8TV), el 10 de juny passat -aquí els ho vaig explicar-, quan va dir: «Quan Miquel Roca va muntar l'operació reformista, li va trucar Tarradellas i li va deixar anar 'No t'esforcis, Miquel, un català mai més tornarà a ser president d'un Govern espanyol'». O sigui, que aquí qui hauria de meditar és Albert Rivera. La sessió d'Iceta ha sigut enormement entretinguda. Va concitar simpatia. Ha adquirit una gran desimboltura escènica. Sap combinar el xou amb la política d'alta escola. I no té pèls a la llengua. Sobre l'operació d'assetjament a Sánchez va dir clarament: «Alguns companys volien tallar-li les ales. I així ha sigut». Efectivament. Les ales i el cap. L'analítica d'Iceta sol ser sempre potent. Però discrepo quan Motos li va preguntar (citant el portal Voz Pópuli) si la decapitació va ser un pla ordit per Felipe González, Susana Díaz i coordinat per Rajoy, o si va ser per culpa del seu approche a Podem i als nacionalistes catalans. Iceta va rebutjar la hipòtesi del pla Felipe-Susana-Rajoy; però la segona hipòtesi no la va descartar. En això difereixo: les dues teories són complementàries, no excloents. Des del punt de vista de l'equilibri politicotelevisiu potser s'ha molestat Núria Parlón, la seva rival en les immediates primàries del PSC. Potser a ella també li hauria agradat disposar del trampolí d'El hormiguero.

ARMES I PARAIGÜES.- Parada militar a Madrid (Día de la fiesta nacional, TVE-1). Pluja. Paisatge de paraigües. El de Cristina Cifuentes era la bandera espanyola. Al de Miguel Ángel Revilla hi deia Novotel. O sigui, el va agafar tranquil·lament de la recepció de l'hotel. Moment de salutacions als Reis: hi va haver genuflexió de la vicepresidenta Soraya i també de la ministra d'agricultura, Isabel Garcia Tejerina. ¡Ahh! Progressem. Aquest any només se n'han agenollat dues.