Futur de Catalunya a rural

Ni el camp és contrari a ciutat, ni ruralisme a urbanitat. Són clixés molt antics que cal superar i el futur és de les zones ben articulades, amb poblacions rurals que suposin una major part sobre la població total que ofereixin futur a més gent del que ofereix avui. Per a fer possibles aquestes opcions de futur a rural per qui ho desitgi, els ajuntament han de poder actuar i l’Estatut ens obre finalment aquesta porta. Pesen massa tants i tants anys d’uniformisme legislatiu que confia que el que es publica al DOGC, acaba passant.

Si allò que es desitja a les lleis no s’adequa a la realitat i es desplega sabent com és el país, s’acaben generant dèficits que s’acumulen fins al fracàs. I si no, preguntem-nos perquè no es creen habitatges a les àrees rurals. La resposta la trobareu si sabeu que les eines per al planejament i la seva execució s’han pensat per ajuntaments amb els recursos que els aporta tenir almenys 20 o 30.000 habitants. L’Estatut s’ha pensat per a donar resposta a aquesta necessitat de simplificar, adequar i aportar recursos, mancomunar-los i construir un país més equitatiu i equilibrat.

Elevat consens

En aquest esforç ens hi hem trobat gairebé tots els partits de l’arc parlamentari, totes les associacions municipalistes, les entitats promotores de l’Agenda Rural, el govern de la Generalitat i altres agents del territori. Tot plegat explica l’elevat consens en la diagnosi, les solucions i la celeritat en la tramitació. Ha estat un camí parlamentari d’escassos nou mesos, però ara cal posar el focus en un desplegament efectiu de l’Estatut dels Municipis Rurals, amb un calendari i concreció d’accions.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

De la mateixa manera que hem estat en la gènesi de la proposta, l’Associació de Micropobles de Catalunya es compromet a treballar per a desplegar-lo i convertir-lo en un instrument singular de l’ordenament jurídic a Europa i de les polítiques locals. Vull pensar que això és el principi i que amb els debats de les lleis de règim local de Catalunya i de les hisendes locals podrem donar una nova orientació als consells comarcals per a que siguin espais de govern territorial. Podrem evolucionar de les polítiques de subvenció al finançament estructural i de serveis, organitzant les polítiques i les institucions per a que siguin més eficients en termes territorials.

Queda feina per fer però ens esperona participar d’un canvi històric que ara agafa una nova embranzida. Aquest és només el primer pas d’un camí que ha de dur-nos a un model de país més just, on viure al món rural no sigui una limitació, sinó una opció real i plena de futur.