12 ¡oh!

Intentar fer una mínima anàlisi jurídica sobre un fet que presenta forma jurídica però no ho són ni el seu contingut ni la seva finalitat no resisteix, lògicament, cap anàlisi jurídica per lleugera que sigui.

La delegada del Govern ha impugnat la resolució, segons sembla merament verbal, de l'Ajuntament de Badalona de mantenir obertes les seves dependències en ple funcionament el 12-O. I el jutge, en una mesura sense contradicció amb l'ajuntament demandat -cosa que és legal en cas d'urgència-, acorda la suspensió d'aquesta decisió. L'acorda i la comunica, sense cap precisió o afegit ulterior.

Es donen dues raons per adoptar la resolució. Per un costat, el perill per a l'interès general. No s'hi veu com l'actuació del consistori badaloní posa en perill cap interès general, ja que els valors culturals i socials a què al·ludeix la decisió judicial que motiven la festivitat (vista l'atrabiliària exposició de motius de la llei 18/1987, que la crea) no han perjudicat en res cap interès general.

La mesura també es basa en la llibertat de consciència dels empleats municipals. Però, pel que sabem, l'assistència era voluntària i en cap cas va ser imposada, i per això no es produïa cap violació de cap dret personal. Per si no n'hi hagués prou, la resolució judicial al·ludeix a l'art. 37.2 de l'Estatut dels Treballadors que estableix el 12-O com a festivitat laboral. No obstant, la norma ho estableix, precisament, per als treballadors, no per als funcionaris. I la demanda no ho distingeix. Així, a l'entrar en terreny laboral, hi podria haver un excés de jurisdicció, és a dir, absència de competència per jutjar el cas, principalment no havent-hi cap demanda laboral interposada davant la jurisdicció competent. Veurem en els pròxims dies.

De totes maneres, per calmar els ànims dels que veuen en les mànigues retallades la màxima desafecció patriòtica, a l'obertura d'ahir de l'ajuntament, com es va veure en els reportatges, només hi van assistir regidors i ciutadans en un acte de protesta. No hi consta la presència de cap empleat municipal, i per tant, al marge d'altres consideracions, com l'absència d'una ordre expressa, personal i directa, no hi va poder haver cap desobediència: a les dependències del consistori no s'hi va fer cap tràmit.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

No és cap tràmit local respondre amb una dramatització política a una altra actuació judicial més de la Brigada Aranzadi, que, no sempre amb fortuna i amb energies mereixedores d'interessos més grans, desdibuixa les institucions en el seu profit. Utilitza el Dret per al que no està previst, això és per al combat polític. Encara que, és clar, algú ha de pensar que a falta d'idees, de fermesa i de coratge, encara hi ha les lleis i, si són a mida, millor.

I per si encara no n'hi hagués prou, una dotzena d'ajuntaments despleguen aquesta 'performance' des de fa temps i no han sigut mereixedors de cap actuació. L'oportunisme es torna arbitrarietat. Cosa que casa malament amb tant constitucionalisme, que es demostra només de boca.