Tim Burton fa mandra

1
Es llegeix en minuts

S’estrena l’última pel·lícula de Tim Burton, El hogar de miss Peregrine para niños peculiares, i observo amb tristesa que tant me fa, que ja no sento la vella urgència de ficar-me al cine per veure amb què em sorprèn el meu excèntric favorit, que em fa una mandra tremenda pagar una entrada per passar dues hores assistint al desenvolupament d’un guió que avança a batzegades, que no em diverteix especialment i que només em fa pensar en els vells bons temps, quan les propostes d’aquest home resultaven estimulants, originals, alternatives… 

Suposo que quan l’excentricitat s’ha convertit en rutina, més et val clavar un cop de timó a la teva manera d’anar pel món o retirar-te a la teva cambra fins que se t’acudeixi una cosa interessant, tret que t’hagis acostumat a un nivell de vida que se sosté rodant cada dos anys una cosa que recordi el que feies quan eres un artista de veritat i no un trist imitador de tu mateix.

La pregunta és: ¿durant quant de temps pots fer durar la superxeria fins que els productors es cansin de tu, com ja ho han fet prèviament el públic i la crítica? Ja m’empassaré la pel·lícula quan arribi a la televisió, encara que només sigui perquè Eva Green, aquesta dona nascuda per ser gòtica i victoriana, llueix un aspecte molt similar al de Penny dreadful. 

Notícies relacionades

¿Quan va començar aquest home a perdre el nord?, em pregunto. Jo diria que amb el seu innecessari remake d’El planeta dels simis i amb Sweeney Todd, una autèntica tortura per als que odiem els musicals de Broadway i creiem que Stephen Sondheim és més cursi que una coliflor amb llaços. Enrere quedaven La gran aventura de Pee Wee, Beetlejuice, Ed Wood i dues estupendes aproximacions a Batman, abans que el personatge caigués en mans de Joel Schumacher Christopher Nolan. Quan vaig deixar de mirar Alicia en el país de las meravillas en vídeo perquè m’estava quedant fregit d’avorriment, vaig arribar a la conclusió que això nostre ja no funcionava.

Ara, com una dona abandonada, em pregunto què li ha passat a aquest home que em va fer tan feliç.