Dones diaconesses i subalternes

El papa Francesc ha creat una comissió, formada per sis homes i sis dones i presidida pel secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l'arquebisbe espanyol Luis Ladaria Ferrer, per a l'estudi del diaconat femení a l'Església catòlica. De la comissió han sigut exclosos quatre continents: l'Àsia, l'Àfrica, l'Amèrica Llatina i Oceania. Hi ha 12 membres europeus i una nord-americana.

La meva opinió és que es tracta d'una comissió tan innecessària com ineficaç. Innecessària perquè l'estudi ja està fet per exegetes, teòlegs, teòlogues i historiadors del cristianisme. Les conclusions compten amb un ampli consens entre els investigadors: Jesús de Natzaret va formar un moviment contrahegemònic igualitari d'homes i dones que el van acompanyar pels camins de Galilea, van compartir amb ell el seu estil de vida itinerant i van assumir responsabilitats comunes sense cap mena de discriminació. En els primers segles del cristianisme hi va haver dones sacerdots, diaconesses i bisbesses que van exercir funcions ministerials i tasques directives fins que l'Església es va jerarquitzar, clericalitzar i patriarcalitzar i van ser reduïdes al silenci. El llibre de la teòloga Karen Torjesen Cuando las mujeres eran sacerdotes ho demostra amb tota mena d'arguments: arqueològics, històrics, teològics, hermenèutics. La comissió em sembla ineficaç si falta voluntat d'incorporar les dones a les funcions directives, a l'accés directe a l'àmbit sagrat sense mediació patriarcal i a l'elaboració de la doctrina i de la moral. I avui falta aquesta voluntat. Als fets em remeto. En l'encíclica Inter insigniores, el papa Pau VI va tancar i barrar la porta a l'accés de les dones al ministeri sacerdotal al·legant que Jesucrist només va ordenar homes.

Els successors han repetit aquest argument tan fal·laç com un mantra. Joan Pau II, assessorat pel cardenal Joseph Ratzinger, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va radicalitzar aquell tancament a l'afirmar que l'assumpte quedava tancat definitivament. Benet XVI, coneixedor com a teòleg que era de l'existència de dones diaconesses, sacerdots i bisbesses en el cristianisme primitiu, es va mostrar igualment contumaç i va seguir el mateix camí d'obstrucció al sacerdoci de les dones. El papa Francesc ha tornat a ratificar-ho citant la contundent afirmació excloent de Joan Pau II.

Estic en contra del diaconat femení, perquè, si s'instaurés institucionalment, les dones seguirien sent subalternes i estarien al servei dels sacerdots i dels bisbes, no de la comunitat cristiana. Crec que és hora de passar de la subalternitat de les dones a la igualtat; de la seva submissió a l'apoderament; del seu estatut de dependència a l'autonomia; de ser objectes decoratius a ser subjectes actius. I això amb el diaconat femení no s'aconsegueix, sinó tot al contrari: es prolonga la minoria d'edat de les dones sota el miratge que s'està fent un important pas cap endavant i que se'ls concedeix protagonisme, quan el que es fa en realitat és perpetuar el seu estat d'humiliació i servitud. Perquè es produeixi un canvi real en l'estatut d'inferioritat de les dones és necessari que siguin reconegudes com a subjectes religiosos, eclesials, ètics i teològics, una cosa que ara no passa.

Perquè això es produeixi és necessari mirar al passat, certament, però no amb l'enyorança de reproduir acríticament la tradició, sinó amb l'objectiu de recuperar creativament el protagonisme que les dones van tenir en el moviment de Jesús i en els primers segles de l'Església. Però, sobretot, s'ha de mirar al present i cap al futur per posar en pràctica a l'interior de l'Església el principi d'igualtat i de no discriminació de gènere que regeix, encara que imperfectament, en la societat. Un home, una dona, un vot; un cristià, una cristiana, un vot. Totes i tots són iguals per la comuna dignitat que posseïm homes i dones i pel baptisme, que iguala cristians i cristianes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Qualsevol discriminació de gènere és contrària als drets humans i al principi de fraternitat sororitat que ha de regir a les esglésies. Sense igualtat, l'Església seguirà sent un dels últims, si no l'últim, bastions del patriarcat que queden al món. En altres paraules, es mantindrà com una perfecta patriarquia. I per a això no podrà apel·lar a Jesús de Natzaret, el seu fundador, sinó al patriarcat religiós, basat en la masculinitat sagrada, que apel·la al caràcter viril de Déu per convertir l'home en únic representant i portaveu de la divinitat. Com afirma la filòsofa feminista Mary Daly: «Si Déu és home, llavors l'home és Déu». ¡Patriarcat en estat pur!

Director de la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions. Universitat Carles III de Madrid.