Estimulant futur de pau per a Colòmbia
Una vegada obertes les finestres de la pau, dilluns que ve es tracta que també s'obrin les portes d'un nou país
jsauri35680389 bog109 cartagena colombia 25 09 2016 un hombre cruza u160926184047 /
Colòmbia ha obert les finestres perquè finalment entre l’aire suau i fresc que construeixi una anhelada pau estable i duradora. La millor notícia possible per a un país que ha patit un enquistat conflicte durant 52 anys que ha inundat de sang –260.000 morts– i desesperança milions de persones. El primer gran desafiament dels, aquests sí, històrics acords de pau de l’Havana serà el de superar amb èxit el referèndum previst per diumenge que ve dia 2 d’octubre. Serà la primera gran prova de foc davant els intransigents senyors de la guerra, disposats a dinamitar un procés ple d’il·lusions després de tanta frustració acumulada durant dècades. Els 297 fulls del pacte definitiu són, segons l’opinió dels juristes que han analitzat el dens text, «el millor acord possible de pau». La guerra és l’única derrotada, com no podia ser d’una altra manera.
Els enemics de la pau proposen com a única alternativa la continuïtat de la guerra fins a aconseguir una victòria militar total sobre les FARC. Victòria que no s’ha produït en més de mig segle, durant el qual l’Estat no ha regatejat mitjans i efectius de tota mena, sense sumar-hi la ingent ajuda exterior proporcionada pels Estats Units. Provoca tristesa, també una certa ràbia, sentir els al·legats intolerants que esgrimeix qui està liderant la campanya pel vot negatiu en el plebiscit, el mateix que ha estat torpedinant aquest llarg procés des dels seus inicis insistint una vegada i una altra que «el conflicte només s’acabarà per la força». Potser ha oblidat l’expresident Álvaro Uribe Vélez, en canvi, la seva tolerància envers les accions criminals dels grups paramilitars o el fracàs d’una concepció militar de l’Estat, similar a la vella doctrina de seguretat nacional aplicada a l’Amèrica Llatina des de Washington, en el context dels llargs anys de guerra freda.
Dijous va ser a Barcelona el savi periodista, professor i escriptor Alfredo Molano, consultor imprescindible de les parts negociadores. Molano va insistir en una de les seves reflexions, defensada en els seus articles publicats al diari 'El Espectador' de Bogotà: «La gran dificultat que hi ha en aquests moments per a la reconciliació és acceptar en la vida corrent, com a valor social, la igualtat. Darrere de l’statu quo no hi ha cap altra cosa que la defensa de privilegis guanyats a la força i que a la força se sostenen. Permetre que aquest país negat, esborrat, substituït, entri a rivalitzar amb el poder establert no serà fàcil, però és inevitable».
Notícies relacionades
La solemne firma d’ahir del president Juan Manuel Santos i del cap guerriller Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, oficialitzant l’acord de pau és el millor reclam per aconseguir un rotund suport en la decisiva i vinculant consulta popular. La massiva presència de representants de governs de tot el món hauria de contribuir a donar confiança a aquells de bona fe intoxicats per una ferotge propaganda. Una vegada obertes les finestres de la pau, dilluns que ve es tracta que també s’obrin les portes d’una nova Colòmbia, no exempta de grans dificultats i obstacles, però amb la pau com a estímul per afrontar el postconflicte.
