'Morituri te salutant'

"Ave, Cèsar, els que han de morir et saluden". 'Morituri te salutant' és la salutació comunament atribuïda als ajusticiats a l'Antiga Roma que es jugaven la vida com a gladiadors. Després de la rebolcada soferta en les eleccions d'Euskadi i Galícia, el circ socialista s'ha transformat en un pèplum: els barons pretenen llançar Pedro Sánchez als lleons Pedro Sánchez, forçant-lo a oferir l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy, i el líder socialista s'aferra al seu delmat escut per lliurar la batalla final i morir matant... o no. 'Morituri te salutant'.

¿Quines alternatives tenia l'encara secretari general del PSOE?

1.- Esperar que en el comitè federal de dissabte les federacions desafectes imposessin l'abstenció per evitar les terceres eleccions. A Sánchez, després del rotund discurs pronunciat en la investidura fallida de Rajoy, no li quedaria cap més opció que tirar la tovallola.

2.- Dimitir com a secretari general, renunciar a presentar-se a unes futures primàries i deixar el partit en mans d'una comissió gestora que entregués els vots socialistes al PP, posposés el congrés federal del PSOE i fes inventari per preparar la liquidació.

3.- Convocar una consulta a les bases perquè aquestes dirimissin el debat de fons: si el PSOE vol ser alternativa al PP o la seva crossa, no ja en la investidura sinó també en els pressupostos i altres ajustos econòmics a emprendre. Perquè aquesta serà, en última instància, la disjuntiva que afrontaran les bases en les primàries del 23 d'octubre, si és que els barons no avorten la seva convocatòria i qui disputi la secretaria general a Sánchez s'atreveix a propugnar l'abstenció.

Notícies relacionades

Sánchez anuncia un congrés del PSOE amb primàries a l'octubre

El PP es bolca a demanar a Sánchez que sigui "útil" i faciliti el govern de Rajoy

4.- Arribar un pacte de Govern amb Podem i sotmetre'l a votació entre la militància socialista. Però aquesta opció requeriria una predisposició a l'entesa per part de Pablo Iglesias que la cúpula socialista no sap detectar. El qüestionament intern que pateix Sánchez i el revés electoral de diumenge tampoc són les millors credencials per negociar una alternativa progressista de Govern.

Les eleccions del 2015 van atorgar una fràgil victòria a Rajoy, i la clau de governabilitat, a Sánchez. En les del juny passat el PP va millorar resultats, però el paper arbitral del PSOE es va mantenir intacte. I no és descartable que unes terceres eleccions, pràcticament segures si els socialistes obren la disputa congressual, reeditin aquesta endimoniada aritmètica. A Espanya difícilment hi haurà Govern, sigui d'un signe o d'un altre, fins que el primer partit de l'oposició no tingui un lideratge sòlid i les idees clares. Per excèntrica que sembli, potser la celebració urgent del congrés federal és el sacrifici més gran que pot assumir el PSOE per acabar d'una vegada per sempre amb el desgovern d'Espanya.