Eleccions a Galícia i Euskadi
Serrar les dents, clavar els peus
El que ha de preocupar ara Sánchez és l'aixecament en el si del PSOE promogut i liderat per Susana Díaz
En el relat polític de l’Espanya d’avui, la descripció de les penalitats per aconseguir investir president i formar govern ja s’ha convertit, crec que podem afirmar-ho, en un subgènere en si mateix. Aquest subgènere s’ha anat forjant al llarg de nou mesos, tot un embaràs, fins a completar-se amb les seves regles, les seves suposades certeses i els seus propis sobreentesos.
El primer que requereix qualsevol narrativa és mantenir l’atenció, aconseguir l’interès del públic, així com una trama que doni sentit, encara que sigui aparent, a allò que passa fora del relat, al que es dóna en la realitat, en el món real.
Bé, doncs la crònica de la investidura esquiva ha establert que les eleccions autonòmiques al País Basc i a Galícia desequilibraran la lluita entre Rajoy i Sánchez per la Moncloa. No em pregunteu per què no s’han emfatitzat altres elements, com, per exemple, l’inici del judici per les targetes black, que farà seure Rato -que un dia hauria pogut succeir Aznar al PP- i Blesa al banc dels acusat. La qüestió és que l’argument ha fet un gir pel nord.
El focus s’ha situat a discernir si uns mals resultats dels socialistes al País Basc i a Galícia -com així ha sigut- faran que Sánchez s’arronsi, renunciï a intentar reunir una majoria i, a més, tiri la tovallola i permeti que Rajoy sigui president sense necessitat d’unes altres eleccions, les terceres.
El primer que s’ha de dir és que els socialistes no podien obtenir un bon resultat ahir, 25 de setembre. Al País Basc, la cosa era veure per quant els superava Podem, que, en efecte, els ha desplaçat a quarta força. A Galícia, el problema era similar. En aquest cas, el perill era caure al tercer lloc, al darrere d’En Marea, el soci gallec de Podem, cosa que també ha passat, encara que per un pèl.
Suposem que, efectivament, els resultats d’ahir puguin condicionar Sánchez i el seu cercle de confiança (perquè els resultats els afectessin, aquests haurien de distar de les seves previsions, que desconeixem). Tot i així, s’haurà de veure si un suposat fracàs ahir els doblega. La seva reacció bé podria ser la contrària: serrar les dents, clavar els peus, tensar els músculs i llançar-se cap al tot o res, ¿oi?
Notícies relacionadesMés que el que va passar ahir, a Sánchez l’ha de preocupar l’aixecament en el si del PSOE promogut i liderat per Susana Díaz, un atac absolutament inoportú i incomprensible des del punt de vista de la mínima lleialtat i del bé d’un partit, el PSOE, en hores molt difícils.
Segons el meu parer, Sánchez no ha de variar els seus plans, que passen per resistir l’atac interior i les pressions exteriors, i intentar convèncer Podem i el PNB -la majoria del qual pot completar a Euskadi-. En aquest context, no s’explicaria que Rivera es negués a col·laborar i forcés noves eleccions. Per la seva banda, i aquesta és la meva opinió i cosa avui improbable, els independentistes catalans haurien de col·laborar, gratis, a canvi de res, per fer fora Rajoy de la Moncloa.
