Cugat, retrat d'un 'adaptogen'

Acaba d’emetre TV-3 (Sense ficció) el treball audiovisual més complet que s’ha fet sobre la vida fulgurant i espumosa de Xavier Cugat, El rey de la rhumba, com li deien a Hollywood. És un documental cinematogràfic de Diego Mas Trelles. És un repàs molt exhaustiu i entretingut a tota la vida d’aquest showman. Va néixer a Girona. Als 4 anys la seva família va marxar a Cuba, i als 18 va emigrar als Estats Units. I allà es va quedar fins als últims vuit anys de vida: va venir a morir, als 90 anys, a Barcelona. Mai va anar pel món de català, ni d’espanyol, ni d’europeu. Anava de músic entertainer latin lover. A la seva manera. No solament va ser famós pel seu violí, els chihuahues i les adaptacions de la rumba, el mambo i el txa-txa-txa. També se’l coneixia per ser descobridor d’extraordinàries senyores. A més de descobrir-les, es va casar amb unes quantes d’elles. Deia, amb la seva habitual ironia, que així les tenia subjectes. A Margarita Cansino la va treure de Tijuana i la va transformar en Rita Hayworth. També Rita Montaner, Lina Romay, Abbe Lane, Charo Baeza –que la va pescar a Múrcia i la va fer artista a Las Vegas– i al tram final de la seva vida, ja a Barcelona, va descobrir la vocalista de l’Orquestra Caravana, Anna María Agustí. Li va agradar. Li va posar de nom artístic Nina. I la va llançar al firmament, que llavors ja era la tele.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

Cugat no va ser un home de televisió. La seva època de gran èxit és pretelevisiva. El que tenia era una habilitat colossal per adaptar-se als ambients. S’acomodava bé a qualsevol climatologia social que dominés el moment. Sabia dinamitzar i retroalimentar qualsevol atmosfera. Passava de ser condecorat per Batista a amenitzar les festes de l’arximilionari William Randolph Hearst, de ser el músic personal d’Al Capone al cabaret Chez Paree de Chicago, a ser l’artista predilecte de Bugsy Siegel al Flamingo de Las Vegas. El 1947, quan el doctor Nicolai Lazarev va descobrir les substàncies adaptògenes, acabava de descobrir Cugat sense saber-ho.

Vaig conèixer Cugat l’agost del 1974, a l’Hotel Ritz de Barcelona. Vaig publicar la conversa a La Vanguardia. Em va parlar amb admiració de la màfia. Estava sota la seva protecció. Venia comissionat per ells a començar a moure la implantació del joc a Espanya. El seu disseny era repetir Las Vegas: crear casinos en una sola zona. No es va acceptar. Es va preferir el sistema francès. Hi havia moltíssims diners pel mig. Però aquesta és una altra història.