Misogínia i control

¿És el celibat una exigència de l'Evangeli? Per sant Pere no, perquè estava casat. Per sant Pau era una utilitat, en cap cas una obligació. L'única norma que trobem en els primers escrits cristians és que: «El pastor d'una comunitat (bisbe) ha de ser irreprensible, marit d'una sola muller (Tim, 3,2)». És al llarg de la història de l'Església que, a més del veto a les dones a seguir presidint comunitats cristianes, es va obligar el celibat per als homes ordenats (bisbes, preveres, diaques). No es va complir gaire fins que al segle XII s'imposa taxativament. Després va seguir sense complir-se del tot. Alexandre VI, papa català, va tenir molts fills.

Per què s'imposa el celibat en l'estructura jeràrquica catòlica? És complex. Dues raons són la misogínia i facilitar el control. Genera un cos de poder que depèn econòmicament, que pot transmetre consignes, que pot ser traslladat, evitant que el patrimoni de la parròquia vagi a parar als fills. A més, un cèlibe crea menys lligams i pot actuar des d'un pla de superioritat. Els lligams des de la igualtat generen participació, incompatible en un govern piramidal. Per això, els capellans participatius no quadren en el sistema. Paral·lelament a l'estructura jeràrquica, dones i homes decideixen ser cèlibes i pobres, com a opció vital. Per servir a la causa de Jesús i estimar menys egoistament, i com a revolta contra el sistema. El celibat no emana de l'Evangeli, que és una proposta de vida i de societat, i no una llei. Uns textos on rarament es parla de matrimoni ni de sexe, però on s'insisteix en la pobresa radical i en la proximitat als exclosos.

L'assignatura pendent

L'elecció del celibat no fa ni millors ni pitjors. Ni facilita el treball. Hi ha moltes dones i homes, casats, que es lliuren amb més intensitat al seu projecte de vida, que gent cèlibe, de vegades casada amb el seu egoisme i les seves riqueses. Sigui quina sigui l'elecció, avui en dia les relacions humanes són també molt amples i riques. La nostra afectivitat, la nostra tendresa, la nostra proximitat es desplega no solament en una persona concreta, sinó en moltes dones i homes, en graus molt diversos.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I si és un obstacle per les vocacions, no seria millor i més fàcil que cada comunitat cristiana escollís el seu responsable i el bisbe l'ordenés? Sigui dona, home, casada o cèlibe? Ja s'espavilarien a buscar algú que estigués al servei de la comunitat. Potser començaríem a solucionar una assignatura pendent de l'església: la discriminació de les dones.

El celibat com a opció pública eclesial s'ha de fer per seguir la proposta de Jesús: prioritzar la missió de lluitar per la justícia, contra les opressions i per reduir el dolor humà. Per això, en l'Església, el celibat que no serveix per aquesta proposta... no serveix per res.