Penjant d'un fil

El Raval va néixer entre muralles desaparegudes de Barcelona, molt marcat per una geografia i una història gens uniforme ¡Un quilòmetre quadrat dona per a molt! Trobem diferències al nord i al sud, amb carrers fronterers, canviant de mar amunt fins a l’Eixample.

Ara, una part del barri ha quedat molt buit. Els turistes ens han deixat. No són a la Boqueria ni als voltants. Moltes de les parades i botigues tancades, sobretot les que haguessin fet l’agost amb ells. Els mateixos clients que, com una taca d’oli, des de les Rambles penetraven al barri buscant l’exotisme o la festa nocturna. O els que hi estaven allotjats i es passejaven en banyador i tovallola. És cert que tampoc hi ha la gent que, amb sort, se n’ha anat de la ciutat fugint de l’estrès passat durant el confinament en espais inhumans.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Potser per això, ha tornat a ser el d’abans: el barri de les persones. Tant de dia com de nit, és per a la gent del Raval. Som acollidors, però ¡alguna vegada ja ens va bé! Hem recuperat la humanitat perquè ens reconeixem del barri i ens fa augmentar el sentiment de pertinença. S’havia perdut en moments de la història, quan la població era molt canviant i generava el sentiment que el barri ja no era nostre i que existíem per estar al servei de la ciutat. Ara, tornem a la vida que comença tard al matí però que no s’acaba fins ben passada la nit. La de la gatzara a Joaquín Costa, que torna a ser el carrer Ponent, com el recordava en Terenci. O el del carrer Hospital o Sant Pau. Reapareix alguna samarreta imperi. Recuperant el Raval, de botigues, moltes de molt diferents de fa anys, i la gent fent vida al carrer.

Però no és tot tan bonic. Hi ha moltes famílies penjant d’un fil a punt de trencar. Sense l’economia submergida o les hores mal pagades, ja no els queden més que les exigües prestacions socials, si és que arriben. Molta gent que dorm i dormirà al carrer o amuntegada. Per sort, enmig de la misèria sempre s’han generat xarxes solidàries per recolzar la gent més fuetejada. La força d’un barri que cuida les persones, perquè són el seu millor patrimoni. Però no ens enganyem, la solidaritat no ho és tot. La igualtat només arribar si ens creiem la justícia social.