Prevenir

Un mort per accident laboral cada setmana des de gener fins a juny a Catalunya és raó suficient per reclamar l’atenció sobre les causes d’un fenomen amb què es conviu amb massa indiferència. Que hi ha professions de risc no és excusa suficient ni destaca en aquestes dades. Tampoc hi ha rellevància especial d’increment d’accidents d’activitats en desnivell (bastides). En anys anteriors es va atribuir a la caiguda de l’activitat productiva la reducció en paral·lel dels accidents laborals.

Mal consol per dues raons. Perquè s’anticipava que a l’augmentar l’activitat seria inherent i inevitable la reaparició de sinistres i perquè de manera inconscient (o no) es descuidava la inversió en prevenció, com si fos una despesa també subjecta a retallades gràcies a l’estadística. ¿Què hi ha de nou en l’estadística del 2016? U, la presència de morts per causes no traumàtiques, com infarts i altres situacions de risc per males condicions laborals, pròpies del sector de serveis. I dos, la caiguda de la formació que acompanya els centenars de milers de contractes precaris o temporals. Això no s’atura amb cascos i extintors. Prevenir és un verb que té moltes interpretacions, i potser la més enyorada és la que és sinònim de ser capaç d’anticipar-se.