Parxís

Els teòrics del parxís sostenen que hi ha dues tàctiques diferents segons s’hi jugui amb un o dos daus. En el primer cas, cal arriscar poc, posar barreres i cuidar molt la fitxa més avançada en el camí cap a la meta que quan hi arribi afavorirà les més endarrerides. S’ha de combinar joc propi amb obstacles al contrari. Però amb dos daus l’estratègia és diferent: l’oportunitat de treure un 5 individual o sumant els dos daus és del 40%. Pots arriscar més, encara que també hi ha més perill de trobar més barreres o haver de desfer-les més sovint. Barrera a casa i lluny capturar tot el que es pugui és regla també aplicable a l’expansió de les empreses. I dels bancs a l’eurozona. Malgrat que hi ha una variant en el cas espanyol que és singular: els inversors individuals de fora de l’eurozona. En el cas del Sabadell i el Popular, són accionistes de Llatinoamèrica, amb bases als Estats Units. 

Estan deixant clar que el joc amb un sol dau, una sola marca, comença a avorrir-los per la seva escassa rendibilitat. Volen sumar dos daus i arriscar a jugar a l’eurozona, més a prop de les caselles d’arribada quan s’obri la segona integració, la transnacional. ¿Agradarà a Frankfurt tant d’accionista procedent de l’àrea del dòlar?