Petit observatori
Hi ha anys que treballen a favor
M'ha sorprès que Jordi Bianciotto publiqués en aquest diari una llarga entrevista amb Julio Iglesias. Però he començat a llegir-la i m'ha interessat molt. Jo només tenia d'Iglesias unes imatges que fa molts anys apareixien a la televisió, en les quals el cantant posava una mà plana sobre la cintura mentre entonava unes cançons més aviat sentimentals. 'La vida sigue igual' va ser un dels seus èxits més populars.
El fet és que avui se'n parla poc, d'Iglesias, però el reportatge d'EL PERIÓDICO em fa descobrir la capsa de la sorpresa. Fa concerts a Rússia, a Australia, a Sud-Àfrica... Veig que la vida no sigue igual, per al cantant. Viu als Estats Units des de fa quaranta anys. I qui diria que beu vi de Bordeus de l'any 82. Ampolles que va comprar barates i li han donat bon resultat. «A vegades el temps ens fa millor», diu el cantant, i té raó, i no només en el món dels vins.
Penso que aquest procés també es produeix sovint en diversos àmbits. Quan Leo Ferré, a Barcelona, va parlar amb Lluís Llach, que li va preguntar com s'ho feia per cantar amb tanta força, el francès li va dir que era qüestió dels anys. «Amb el pas del temps es canta millor».
Si la veu aguanta, l'expressió madura. Amb un punt d'ironia, Iglesias diu que ja té 99 anys i mig, i que està aprenent, que és important. I evoca Sinatra, Elvis, Nat King Cole. Admira els cantants que sobreviuen a les generacions, com Aznavour. Penso que si les facultats físiques es conserven, la capacitat expressiva augmenta i guanya matisos.
És probable que trobéssim exemples semblants en activitats o oficis diversos. L'artista que guanya creativitat en la maduresa. L'escriptor que madura el seu estil. L'actor que domina millor el significat de cada gest.
La vida pot ser una escola de depuració.
