La Diada de les al·lucinacions

Cada any resulta més delirant la mirada televisiva sobre la Diada de l'Onze de Setembre. Sempre els recomano a vostès que facin el sa exercici de mirar diversos informatius. I que comparin com queda retratada la realitat segons l'òptica de cada cadena. En aquesta ocasió no ho aconsello. L'estrabisme que els entra amb la Diada és tan tremendo i contradictori, que ens pot sobrevenir esquizofrènia.

El premi a l'arrencada més bèstia se'l va emportar, com cada any, Eduardo García Serrano, trista estrella de la caverna del grup Inter

economía, que va començar dient: «¡A Catalunya ha tornat a passar! Un any més l'11 de setembre s'ha convertit en una altra jornada de traïció a la unitat d'Espanya i exaltació de sentiments d'odi». És una cançó coneguda, fins i tot monòtona, però dita amb la veu encabritada, a la Meseta produeix el seu efecte. Per fortuna té una audiència residual, o sigui, que a poc personal acolloneix.

No és el cas del Telediario 2 de TVE-1 que, tot i que ha perdut molt crèdit, encara congrega 1.450.000 persones. El seu inici va ser una imatge de la manifestació amb un gran rètol a sota que deia: «Segons les Guàrdies Urbanes, han anat a les marxes 800.000 persones. El 2015 van ser 1.400.000». I afegia el presentador, Manu Ca

rreño, no diré que amb satisfacció, però sí que semblava disfrutar considerablement: «¡Un 40% menys de gent que l'any anterior!». O sigui, ¡patam! Home, aquesta mirada de TVE és curiosa. L'any passat no van donar per bona, de cap manera, la xifra d'1.400.000 assistents. Aquest any, sí. Aquest any, la xifra del 2015 els convé perquè els surti el contrast que els reconforta.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

A TV-3 era tot diferent. El TN vespre va ser un oasi d'alegria i devoció. En realitat, tota la cadena feia dies que escalfava la Diada, impulsant-la, des d'Els matins fins al Divendres. La cobertura de la jornada va ser un desplegament colossal. No retransmetien l'esdeveniment: en formaven part. Desplegats per Barcelona, Lleida, Berga i Salt, les forces informatives es fonien en un gloriós agitprop. Més que periodistes, eren alegres tamboriners. A cada cop, a cada batec, semblaven tocar el cel. Il·lusionats, en feien baixar la idea d'un paradís fantàstic en el qual serem tan feliços que això serà la pera.

¡Ahh! Les cadenes transformen la Diada en una al·lucinació. Cada una a la seva manera. Davant un cop televisiu tan fort i bipolar, recomano un bon antipsicòtic.