Falta d'honradesa

La broma se'ls ha escapat de les mans. Que el Govern ha mentit en l'assumpte del dimitit ministre Soria és una cosa que ja no dubta ningú. En privat són molts els dirigents del Partit Popular que es lamenten de com de malament s'ha gestionat l'escàndol que suposava enviar Soria d'amagatotis al Banc Mundial amb el seu passat panameny, enmig d'una votació del Congrés, al·legant que s'acaba el termini legal i venent-nos que és un tipus molt preparat. A sobre hem d'aguantar que la vi­cepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ens demani al comú dels mortals que siguem agraïts amb la seva renúncia: «Ha pres una decisió pel bé del seu Govern i s'ha de valorar». És una presa de pèl, perquè ja tothom sap que el van fer renunciar pel cabreig generalitzat i no per un atac de generositat patriòtica.

La distància creix

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Pitjor estan en altres llocs, em diu algú. Qui no es consola és perquè no vol. Som uns desagraïts, perquè en llocs com els Estats Units tenen Donald Trump, que tant deixa anar que Barak Obama va fundar l'Estat Islàmic com nega haver parlat de deportar immigrants quan un minut abans ho afirmava categòricament. Ja veurem si les seves mentides de tot tipus tenen conseqüències el 8 de novembre. A aquestes altures no ens sorprendrem de la capacitat per mentir que té l'ésser humà, però potser val la pena aturar-se en les raons de qui enganya quan es tracta d'un càrrec públic. El professor de la Universitat de Duke (Carolina del Nord, Estats Units) i expert en conducta humana Dan Ariely explica que ens estem convertint en el que ja molts de­nominen cashless society. Assegura que cada vegada hi ha una dis­tància més gran entre les nostres accions i les seves conseqüències. I posa alguns exemples, com les descàrregues il·legals de música. No hi ha contacte humà en cert tipus d'escenes quotidianes, i per tant, assegura Ariely, resulta més fàcil racionalitzar la falta d'honradesa quan es produeix. No robes o enganyes algú sinó una màquina. A tot això s'hi ha d'afegir l'autojustificació del tipus «tothom ho fa», que mira de legitimar qualsevol mentida.

Escoltant el professor plantejar aquesta hipòtesi m'he recordat de l'exministre Soria i dels que al Govern espanyol han mentit descaradament davant els ciutadans. Potser és perquè quan parlen ja ni tan sols ens veuen i els resulta més fàcil enganyar-nos. No hi ha ningú a l'altre costat. Potser és que la distància entre les seves accions (mentides) i nosaltres és cada vegada més àmplia perquè ens és igual, perquè les conseqüències són inexistents, perquè ens molesta que ens menteixin però en realitat continuem tolerant-ho. Al capdavall, «tothom ho fa».